Monuments de la Península

Gairebé mil anys d'història dalt d'un turó d'Almeria: una de les alcassabes àrabs més extenses i més ben conservades de la península, unida a muralles i a un castell cristià.

Al costat del Guadalquivir, l'Alcàsser dels Reis Cristians resumeix segles d'història cordovesa: romans, omeies, almohades, reis castellans, Inquisició i presó.

Ciutat palatina nassarita damunt de Granada, amb palaus la decoració dels quals és un dels cims de l'art andalusí, jardins i una alcassaba integrats en el paisatge.

Al costat de la Ronda Histórica, la basílica de la Macarena és la casa de l'Esperanza Macarena i de la seva germandat, protagonista de la Madrugada sevillana del Divendres Sant.

Petita capella de carrer del segle XVIII al costat del Postigo del Aceite, un dels pocs testimonis que queden a Sevilla de la devoció popular a la Immaculada.

La Cartoixa de Granada, monestir fundat al segle XVI, és un dels cims de l'arquitectura barroca espanyola i una visita imprescindible a la ciutat.

Fortalesa andalusina de l'any 760 alçada sobre el turó d'El Redondo, amb torres imponents i una acurada restauració de principis del segle XX que la manté dempeus.

Fortalesa gòtica militar del segle XV amb un palau renaixentista i una torre de l'homenatge de 47 metres, la més alta de qualsevol castell de la península Ibèrica.

El castell de Gibralfaro, també anomenat alcàsser de Gibralfaro, és una de les fortificacions que formen part del patrimoni històric de la ciutat de Màlaga.

Sota una fortalesa severa que domina el Marquesat del Zenete s'amaga un dels primers i més enlluernadors interiors renaixentistes d'Espanya, treballat en marbre de Carrara.

Fortalesa califal que s'aboca a l'estret de Gibraltar, el castell de Guzmán el Bueno guarda segles d'història militar al punt més meridional de la península.

Fortalesa medieval de Vejer de la Frontera, a la província de Cadis: una parada obligada per entendre el passat d'un dels pobles més coneguts de la província.

Alcassaba almoràvit de planta octogonal alçada sobre la romana Suel, amb torres, camins de ronda i una imponent porta d'arc de ferradura que vigilava l'antic camí de Marbella.

Arran de mar i visible des de gairebé tota la ciutat, la catedral de Cadis barreja barroc i neoclassicisme després de més d'un segle d'obres, i s'hi pot pujar a la Torre del Rellotge.

La catedral més gran del món per superfície, aixecada sobre l'antiga mesquita aljama, guarda la Giralda, el pati dels Tarongers i la tomba de Cristòfor Colom.

Convent d'origen medieval tardà a Belalcázar, al nord de Còrdova, declarat bé d'interès cultural el 1982 i testimoni silenciós de diversos segles d'història.

Una ermita mudèjar al bell mig de Fuente Obejuna, antiga església de Sant Miquel, que durant anys va despistar els historiadors pel seu aire d'obra musulmana.

Al punt més alt de Vejer, dins del seu recinte emmurallat, aquesta església mudèjar aixecada sobre una antiga mesquita deixa veure dos temples d'èpoques diferents fosos en un de sol.

Una de les esglésies fernandines de Còrdova, aixecada sobre una antiga mesquita que alhora reposa sobre el fòrum romà: segles d'història superposats en un mateix solar.

Mesquita aljama, catedral cristiana i Patrimoni de la Humanitat: el gran monument de l'art califal, on dotze segles d'història conviuen sota un mateix sostre.

L'única mesquita andalusina que es conserva gairebé intacta al medi rural espanyol, amagada dins del castell d'Almonaster i amb empremtes romanes, visigòtiques, califals i cristianes.

Primera mesquita aixecada a Granada des del 1492, abocada des de l'Albaicín a l'Alhambra i Sierra Nevada, amb un jardí mediterrani i ressons de Còrdova, Jerusalem i Istanbul.

Una de les grans pinacoteques d'Espanya, instal·lada a l'antic convent de la Mercè, imprescindible per descobrir Murillo, Zurbarán i Valdés Leal.

Palau renaixentista aixecat pels Ribera al segle XVI sobre l'antic Castell del Fontanar de Bornos, amb jardí renaixentista i àrab i centre d'interpretació.

Antic convent franciscà aixecat sobre un palau nassarita dins de l'Alhambra, on van reposar els Reis Catòlics i on avui s'allotgen els viatgers.

Temple barroc a tocar de l'Ebre que guarda la columna de jaspi venerada com el primer santuari marià de la cristiandat, amb el magnífic retaule renaixentista de Damià Forment.

A l'extrem oest de la plaça major d'Aínsa, aquest castell declarat monument el 1931 vigila la unió de l'Ara i el Cinca i avui s'omple de música i fires.

Enfilat dalt de la roca i abocat a la Foia d'Osca, el castell de Loarre té fama de ser la fortalesa romànica més ben conservada d'Europa.

Sobre un turó rocós que domina Mesones de Isuela s'alça un dels castells més extensos d'Aragó, antiga possessió templera i de la poderosa casa de Luna.

Castell-abadia romànic al capdamunt del mont Aragó, bressol de la Casa Reial aragonesa i un dels monestirs més notables de l'edat mitjana, avui en ruïnes davant d'Osca.

Dalt del turó que domina La Fresneda, les escasses restes del castell medieval de l'Orde de Calatrava conviden a imaginar el passat del Matarranya.

La catedral del Salvador, seu compartida de la diòcesi de Terol i Albarracín, és una peça clau del conjunt historicomonumental d'aquest poble de la província de Terol.

Fortalesa de traça italiana que guarda al seu interior un sorprenent museu amb més de 35.000 soldadets de plom i una sala dedicada a l'art de la guerra.

A Monzón, la cocatedral de Santa Maria del Romeral comparteix amb Barbastro la seu de la seva diòcesi i està protegida com a bé d'interès cultural.

A Fuentes Claras, l'ermita de la Mare de Déu dels Navarros guarda la devoció més arrelada del poble, una visita imprescindible per entendre l'ànima d'aquesta localitat de Terol.

Ermita barroca de Lécera de proporcions harmonioses, amb una cúpula d'estucs i una esvelta llanterna octogonal que domina el seu rotund volum exterior.

Col·legiata romànica d'Aínsa, sòbria i monumental, considerada un dels exemples més destacats del romànic aragonès a la comarca del Sobrarb.

Temple romànic del segle XII a Uncastillo, aixecat per Ramir II d'Aragó i cèlebre per l'escultura de la portada sud, atribuïda al Mestre d'Oloron.

Església parroquial barroca del segle XVII a La Fresneda, dedicada a Santa Maria la Major o la Mare de Déu de les Neus, una parada obligada quan es recorre aquest racó de Terol.

Monestir cistercenc a Sástago, a la Ribera Baja del Ebro, protegit com a monument des del 1924 i parada obligada per a qui recorre el patrimoni saragossà.

Antic monestir cistercenc del segle XII al costat del riu Piedra, a Nuévalos, on el gòtic, el Renaixement i el barroc conviuen en un dels racons més visitats d'Aragó.

Ruïnes d'un monestir medieval al costat del barranc de Sía, a prop de Gavín, oblidat durant segles i redescobert l'hivern del 1997.

Encaixat sota una enorme visera de roca, el monestir que va veure néixer la llegenda d'Aragó guarda un claustre romànic de capitells prodigiosos i el panteó dels seus primers reis.

Palau d'esbarjo dels reis taifes de Saraqusta i després residència dels monarques aragonesos: l'Aljafería és la gran joia de l'art hispanomusulmà del segle XI.

Abadia cistercenca del segle XII als voltants de Vera de Moncayo, una visita imprescindible per a qui recorri la comarca de Tarazona i el Moncayo.

Complex monàstic a 1.200 metres d'altitud, al peu de la Peña Montañesa, en ple Sobrarbe i a pocs quilòmetres d'Aínsa: història i muntanya en un mateix paisatge.

Temple neoromànic de pedra calcària rosa a Covadonga, aixecat entre 1877 i 1901 i elevat a basílica menor el mateix any en què es va acabar.

Església-panteó neoromànica promoguda per Fortunato de Selgas al costat de La Quinta, a El Pito, inaugurada el 1914 per la infanta Isabel de Borbó.

Fortalesa medieval enfilada dalt d'un turó de Campoo de Suso, al sud de Cantàbria, que es deixa veure des de lluny i té la silueta protegida com a bé d'interès cultural des del 1983.

Coronant el punt més alt de Toledo, l'Alcàsser resumeix segles d'història, de palau romà a residència imperial, i avui acull el Museu de l'Exèrcit i la Biblioteca de Castella-la Manxa.

Castell i vila emmurallada d'Alarcón, a Conca, que amb les seves cinc torres exteriors formen una plaça forta singular, bé d'interès cultural des del 1992.

El castell d'Almansa, a la província d'Albacete, és Bé d'Interès Cultural amb categoria de monument i una parada obligada per a qui recorre el patrimoni de Castella-la Manxa.

Fortalesa aixecada sobre el turó de San Cristóbal, als afores de Belmonte, protegida com a monument des del 1931 i avui bé d'interès cultural.

El castell de Guadamur és una fortificació toledana que dona caràcter al poble que l'acull i que mereix una parada en qualsevol ruta per la província de Toledo.

Palau-fortalesa dels bisbes de Sigüenza aixecat al segle XII sobre una fortalesa musulmana i convertit avui en Parador, testimoni de nou segles d'història.

Fortalesa d'origen andalusí convertida després en residència palatina, el castell de Yeste vigila un paisatge de serres i naixements de rius des del cor del poble.

Temple primat d'Espanya i, per a molts, l'obra cimera del gòtic espanyol, la catedral de Toledo resumeix gairebé tres segles d'ambició constructiva en pedra blanca.

Convent d'Almagro, a la província de Ciudad Real, el nom del qual uneix l'advocació de l'Assumpció amb el de Calatrava. Una parada per a qui recorre la localitat amb calma.

El convent de la Mare de Déu del Rosal, a Priego (Conca), és una parada discreta per a qui recorre els pobles de la província de Conca amb ganes de descobrir-ne el patrimoni.

Convent toledà de Santa Isabel de los Reyes, una parada per a qui vulgui conèixer el patrimoni religiós de la ciutat imperial.

L'ermita del Crist de la Vega és un dels edificis religiosos de Toledo, una parada suggeridora per a qui vulgui conèixer la ciutat més enllà dels seus monuments més cèlebres.

Petit oratori califal de l'any 999 al costat d'una antiga porta de Toledo, la millor conservada de les mesquites de la ciutat i bressol de l'art mudèjar.

Torrasses de l'orde de Sant Joan, convents del Segle d'Or i llacunes amb flamencs: el paisatge manxec que envolta els molins d'Alcázar de San Juan.

Santa María de Bonaval, monestir cistercenc fundat el 1164 a Retiendas, convida a treure el cap a més de vuit segles d'història a la província de Guadalajara.

Abocat com una proa sobre la vall de l'Eresma, l'Alcàsser de Segòvia va ser residència de reis durant segles i és un dels castells medievals més cèlebres del món.

La gran basílica romànica d'Àvila, dedicada als germans màrtirs Vicenç, Sabina i Cristeta, és Patrimoni de la Humanitat i un dels cims d'aquest estil a Espanya.

Sobre Berlanga de Duero s'alça un castell que resumeix segles d'història: fortalesa musulmana, recinte castellà, residència senyorial i bastió artiller.

Joia del gòtic mudèjar aixecada al segle XV, el castell de Coca és una fortalesa tan admirada que té rèpliques a Olmedo i fins i tot a Àustria.

El castell d'Íscar, a la província de Valladolid, és una bona excusa per descobrir aquest racó de Castella i Lleó seguint la pista de la seva fortalesa.

Aixecat amb maó vermellós sobre un turó que domina Medina del Campo i la seva comarca, el castell de la Mota és un dels grans exemples de l'Escola de Valladolid.

Ciutadella de Lleó, coneguda a l'edat mitjana com les torres de Lleó, que va passar de presó a custodiar des del 1982 l'Arxiu Històric Provincial.

Fortalesa medieval que comparteix nom amb la localitat sorianа de Medinaceli, una parada suggeridora per a qui recorre el patrimoni defensiu de Castella i Lleó.

Fortalesa del segle XV aixecada per Beltrán de la Cueva sobre el barranc de Mombeltrán, amb barbacana, torres angulars i una elegant portada renaixentista.

Allargat i estret com un vaixell encallat dalt d'un turó, el castell de Peñafiel domina la vila val·lisoletana i acull a l'interior el Museu Provincial del Vi.

Fortalesa templera del segle XII alçada sobre la confluència del Boeza i el Sil, joia de l'arquitectura militar medieval i parada obligada del Camí de Sant Jaume.

Fortalesa del segle XII que corona un promontori sobre la vila segoviana de Turégano, símbol del poble i Monument Nacional des del 1931.

Castell-palau dels Marquesos de Villafranca, en ple Bierzo i lligat al Camí de Sant Jaume, una parada amb història per al pelegrí i el viatger curiós.

Joia del gòtic espanyol iniciada el 1221, Patrimoni de la Humanitat per si sola, amb agulles calades, la capella del Conestable, la tomba del Cid i el cèlebre Papamoscas.

Gòtica des del 1232 i rematada en clau neoclàssica, la catedral del Burgo de Osma custodia la memòria d'una de les diòcesis més antigues d'Espanya.

La Pulchra leonina, joia del gòtic d'influència francesa en ple Camí de Sant Jaume, on els murs gairebé desapareixen per deixar pas a una de les col·leccions de vitralls medievals més grans del…

Una catedral herreriana que va quedar a mig construir: el gran projecte de Juan de Herrera al cor de Valladolid, amb afegits barrocs i una història d'ambició estroncada.

Convent de Medina del Campo habitat pels Carmelites Descalços des del 1981, amb una església de planta de creu llatina i una sòbria nau coberta amb volta de canó.

Convent dominic al bell mig del cor de Salamanca, a la plaça del Concili de Trento, una parada natural per a qui recorre la ciutat a peu.

Antic convent franciscà de Segòvia que avui acull l'Acadèmia d'Artilleria, un curiós exemple de com un espai religiós ha canviat de vida sense deixar de formar part de la ciutat.

A Villacastín, el Convent de Santa Clara guarda gairebé quatre segles de vida clarissa entre murs aixecats al segle XVII per iniciativa dels comtes de Molina de Herrera.

Església fortificada medieval de Grijalba, a la província de Burgos, declarada Bé d'Interès Cultural el 1983: un temple pensat tant per resar com per resistir.

Temple catòlic dedicat a sant Joan Baptista en ple nucli antic de Palenzuela, una bona excusa per descobrir sense presses els pobles del Cerrato de Palència.

Església conventual dominica aixecada entre el 1445 i el 1616, on van ser batejats Felip II i Felip IV, al cor de l'antiga Valladolid cortesana.

Temple del segle XV aixecat sobre una antiga sinagoga a Paredes de Nava, dedicat a la Mare de Déu del Cantomenudo i renovat al XVII per la família Balbuena.

L'església de Santiago Apòstol de Calzada de los Molinos, a Palència, és una parada senzilla i autèntica per a qui recorre els pobles castellans sense pressa.

Un cenobi de monges salesianes al carrer Barrantes de Burgos, racó de vida conventual discreta que convida a descobrir la cara més recollida de la ciutat.

Abadia trapenca a només 10 km de Burgos, monument historicoartístic des del 1931 i vinculada al llegat del Camí de Sant Jaume reconegut per la Unesco.

Cenobi de monges clarisses a Belorado, també anomenat de Nostra Senyora de Bretonera, reconegut com a element associat al Camí de Sant Jaume.

Antic monestir cistercenc del segle XII, avui en estat semiruïnós, l'església del qual combina el romànic del Císter amb el gòtic tardà al costat del Camí de Sant Jaume lleonès.

El Reial Monestir de Sant Domènec de Guzmán, a Caleruega, convida a descobrir sense presses un dels enclavaments monàstics de la província de Burgos.

Un castell de conte de granit blanc al costat de la catedral d'Astorga: el palau que Gaudí va somiar per a un bisbe amic i que avui acull el Museu dels Camins.

Joia del romànic espanyol, Sant Isidor de Lleó guarda un Panteó Reial amb pintures murals i capitells originals que el converteixen en una peça única de la seva època.

Abadia benedictina enfilada a 720 metres a la muntanya de Montserrat, símbol de Catalunya, destinació de pelegrins i llar d'un dels cors infantils més antics d'Europa.

Dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener, el castell de Cardona és probablement la fortalesa medieval més important de Catalunya.

Una fortalesa del segle XI que corona el turó de Montagut, a 597 metres, en plena comarca gironina de la Garrotxa.

Antiga fortalesa militar al cim de la muntanya de Montjuïc, testimoni de molts episodis de la història de Barcelona i avui en mans de la ciutat.

Un castell medieval a Tavèrnoles, protegit com a Bé d'Interès Cultural des del 1949 i com a Bé Cultural d'Interès Nacional, que convida a descobrir el passat de la comarca.

La Seu de Barcelona, joia gòtica aixecada entre els segles XIII i XV, guarda la memòria de santa Eulàlia i un claustre on viuen tretze oques blanques.

Al punt més alt de Girona, la catedral de Santa Maria guarda la nau gòtica més ampla del món i un claustre romànic del segle XII.

Fortalesa aixecada per Felip V per dominar Barcelona i enderrocada el 1868, les petjades de la qual sobreviuen en tres edificis i en el parc que en va ocupar el lloc.

Muralles renaixentistes que Carles I va fer reformar i que guarden, al seu interior, la memòria de Rhode, l'enigmàtica colònia grega que va donar origen a Roses.

Petita ermita d'origen romànic amagada a Collserola, al costat d'un antic camí romà, on cada 3 de març se celebra la popular romeria de Sant Medir.

Església d'estil romànic llombard a Sant Sadurní d'Osormort, un petit poble de la comarca d'Osona que mereix una parada sense presses.

En ple passeig de Sant Joan, l'església i l'antic convent de les Saleses reuneixen l'obra més important de l'arquitecte Joan Martorell i Montells.

Monestir benedictí integrat al santuari del Miracle, a Riner, on una petita comunitat de monjos vinculada a Montserrat manté viva la vida monàstica.

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt gòtic de Barcelona que va acollir durant onze anys part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza.

Prototip d'abadia cistercenca i antic panteó dels reis d'Aragó, Poblet és Patrimoni de la Humanitat i continua habitat per monjos en plena Conca de Barberà.

Antic monestir del Ripollès que dona nom a la seva vila i que, fins a l'any 945, va ser l'únic cenobi femení de tot Catalunya.

Monestir benedictí del segle XI amb una església excavada a la roca, al costat de les cascades del Rossinyol, als Cingles de Bertí (Barcelona).

Antiga abadia benedictina aixecada entre els segles IX i XIV, la més important del comtat de Barcelona, amb un claustre que justifica per si sol la visita.

Dalt de la Mola, aquest monestir romànic del segle XI, rèplica a mitja escala de Sant Cugat, recompensa la pujada amb pedra rogenca, silenci i vistes sobre el Vallès.

L'obra mestra inacabada de Gaudí, un temple-bosc de pedra en obres des del 1882 que avui és l'església més alta del món i la gran joia del modernisme català.

Abadia de monges benedictines abocada a un vessant de Montserrat, lloc de silenci i pregària cèlebre per la seva ceràmica artesana de gerros, rajoles pintades i petites escultures.

Castell romànic de pedra fosca entre Collserola i el Vallès, origen de llargs plets amb el monestir de Sant Cugat i avui un dels més ben conservats de la zona.

Temple gòtic valencià aixecat a Borriana després de la conquesta de Jaume I, símbol en pedra de la seva primera gran victòria i avui basílica menor.

Petita fortalesa enfilada dalt de la muntanya de La Umbría, davant de Gaibiel, protegida com a Bé d'Interès Cultural en ple Alt Palància castellonenc.

Fortalesa templera al capdamunt del penyal de Peníscola que va ser seu pontifícia del Papa Luna, el pontífex obstinat que va donar origen a l'expressió «mantenir-se en els seus trece».

Fortalesa enfilada dalt del mont Benacantil, en ple centre d'Alacant, des d'on es domina tota la badia i el perfil de la cèlebre «cara del moro».

Una doble fortalesa de gòtic valencià que corona Xàtiva davant de la serra Vernissa i que la ciutat ha convertit en l'emblema central del seu escut.

Catedral de Sogorb aixecada des del segle XIII al costat de la muralla, amb un insòlit claustre gòtic valencià de planta trapezoidal que sorprèn per la seva senzillesa.

Un convent catòlic en ple centre de València, dedicat a santa Úrsula, que convida a aturar-se i descobrir la València més recollida entre carrers plens de vida.

Petita ermita als afores de Vinaròs, en una cruïlla de camins tradicionals, ideal com a destinació d'una breu passejada a peu des del nucli urbà.

L'antiga església de Ternils, poble desaparegut prop de Carcaixent, és l'edifici més antic del municipi: gòtic de la Reconquesta amb sostre pintat i un Sant Sopar del segle XV.

Al punt més alt d'Hervás, els fonaments d'un castell del segle XIII sostenen avui l'església de Santa María de Aguas Vivas, amb la serra de Gredos com a teló de fons.

Fortalesa del segle XIII a Jarandilla de la Vera, coneguda també com a castell-palau dels comtes d'Oropesa o castell de Carles V, tres noms per a una sola història.

Fortalesa del segle XIII que guaita sobre la vega del riu Ardila, en una vila de Sierra Morena on se superposen segles d'història, dels dòlmens als templers.

Fortalesa aixecada entre els segles IX i XII al punt més alt de Trujillo, sobre el turó de la Cabeza del Zorro, des d'on domina tota la localitat de la província de Càceres.

Gòtica en essència, amb afegits platerescos i una torre barroca, la catedral de Coria guarda sepulcres, reixes i un cadirat mudèjar que justifiquen sense presses la visita.

En plena plaça d'Espanya, la catedral de Sant Joan Baptista és la seu arquebisbal de Mèrida-Badajoz i el gran referent religiós del centre de la ciutat.

La Catedral Nova de Plasencia, seu de la seva diòcesi, és el temple amb l'ornamentació més abundant i rica de tota Extremadura: una visita obligada al nord de la regió.

Temple principal de Càceres, gòtic tardà amb empremtes romàniques i tocs renaixentistes, que presideix la plaça de Santa Maria, en ple nucli antic declarat Patrimoni de la Humanitat.

Temple barroc de Jerez de los Caballeros que sorprèn per la seva decoració profusa i el seu colorit, reconegut com a bé d'interès cultural des del 2013.

Temple barroc en ple nucli urbà de Jerez de los Caballeros, una parada natural per a qui recorre a peu aquesta localitat del sud de Badajoz.

Temple gòtic del segle XV a Garrovillas de Alconétar, testimoni del passat medieval d'aquesta vila de la província de Càceres i part de la seva vida parroquial.

Temple del segle XV a Monroy, escenari cada 2 de febrer de Las Purificás, una de les festes de la Candelera més ben conservades de la província de Càceres.

En plena comarca de La Vera, el monestir i casa palau on Carles I d'Espanya i V d'Alemanya va passar retirat els seus dos últims anys de vida després d'abdicar.

Santuari de la Mare de Déu de Guadalupe, patrona d'Extremadura, aquest monestir Patrimoni de la Humanitat aplega sis segles d'història i art, del gòtic al neoclàssic.

A Serradilla, un convent d'agustines recol·lectes guarda el Crist de la Victòria, una de les imatges més venerades d'Extremadura i joia protegida del patrimoni de Càceres.

Fortalesa medieval dels Soutomaior reconvertida en palau neogòtic i museu, envoltada d'un jardí botànic amb arbres centenaris i una premiada col·lecció de camèlies.

Romànica en el seu origen i barroca en els seus racons més estimats, la catedral de Lugo guarda un cor únic a Galícia i el Santíssim exposat dia i nit per privilegi papal.

Dedicada a sant Martí, la catedral d'Ourense és un dels grans temples romànics d'Espanya i una obra cabdal de l'edat mitjana gallega, amb portades d'herència mateana.

Meta del Camí de Sant Jaume i custòdia del sepulcre de l'Apòstol segons la tradició, la catedral compostel·lana va ser una de les grans destinacions de pelegrinatge de l'Europa medieval.

La cocatedral de Sant Julià, dedicada al patró de Ferrol, és el gran temple catòlic de la ciutat i comparteix rang amb la catedral de Mondoñedo des del 1959.

Temple neogòtic de finals del segle XIX a Placeres, Lourizán, aixecat sobre una capella anterior al final de la barra del port de Pontevedra.

Monestir benedictí fundat al segle X en ple Santiago de Compostel·la, avui seminari, centre d'estudi i museu lligat a la història del Camí.

A Vilasantar, l'església romànica de Santa Maria de Mezonzo és el gran testimoni que es manté dempeus d'un antic monestir gallec, perfecta per a una parada tranquil·la.

Monestir cistercenc de fundació reial a Ourense, avui trapenc, la influència econòmica i social del qual va marcar durant segles la comarca i terres llunyanes.

Santuari barroc de Muxía, davant de les roques que la llegenda identifica amb la barca de pedra de la Mare de Déu, i meta atlàntica per a molts pelegrins del Camí de Sant Jaume.

Castell gòtic de planta circular, el més antic del seu tipus a Europa, que domina Palma des d'un puig boscós amb vistes a la badia i a la Tramuntana.

La Seu, catedral gòtica abocada al mar sobre les muralles de Palma, guarda la rosassa gòtica original més gran d'Europa i una de les naus més altes del continent.

Església barroca del nucli antic de Palma, aixecada a finals del segle XVI pels trinitaris i avui en mans dels filipins, una aturada tranquil·la entre carrerons.

Fortalesa del segle XI enfilada a un cingle rocós sobre Clavijo, vinculada a la llegendària batalla en què, segons la tradició, va aparèixer l'apòstol sant Jaume.

Abadia cistercenca riojana coneguda com a Monestir de la Llum, llar d'una de les primeres comunitats femenines del Cister a la península i encara habitada per monges.

Palau-fortalesa del segle XV aixecat pels Mendoza al peu de la serra de Guadarrama, una joia gòtica de Juan Guas abocada a l'embassament de Santillana.

Palau, basílica, panteó reial, biblioteca i monestir alhora: el gran somni renaixentista de Felip II, conegut com la Vuitena Meravella del Món, en plena serra de Guadarrama.

Dalt d'un turó navarrès s'alça el castell on va néixer sant Francesc Xavier, una fortalesa amb arrels al segle X i meta de les multitudinàries Javieradas del mes de març.

El conjunt catedralici més complet d'Espanya, amb un claustre gòtic del segle XIV excepcional, una rara cuina medieval i una sòbria façana neoclàssica.

Temple tardoromànic d'inspiració cistercenca aixecat sobre els fonaments de la Mesquita Major, cor del nucli antic de Tudela i monument nacional des del 1884.

Fortalesa renaixentista dels segles XVI i XVII convertida avui en parc i espai cultural, premiada per Europa Nostra i joia del patrimoni defensiu de Pamplona.

Antic convent d'Estella que s'alça sobre un turó al costat del riu Ega, amb una posició privilegiada que domina tota la ciutat navarresa.

Al costat de Garínoain, aquesta ermita romànica del segle XII, que va pertànyer a Roncesvalles, continua dreta i en ús com a últim testimoni d'un antic llogaret navarrès.

Temple romànic de mitjan segle XII a Olleta, en plena Valdorba, amb torre als peus, cimbori poligonal i un absis semicircular profund.

En ple Casc Antic de Pamplona, aquesta antiga parròquia acull la capella de Sant Fermí, del segle XVIII, el cor devocional de la ciutat.

Església major d'Estella des del 1256, amb un claustre romànic de cap al 1170 els capitells del qual reflecteixen l'empremta artística del Camí de Sant Jaume.

Antic monestir de la Visitació aixecat el 1902 per Florencio Ansoleaga en ple Casc Antic de Pamplona, avui renascut amb nous usos després de la marxa de les saleses.

Primera fundació cistercenca del regne de Navarra, aquest monestir del segle XII a Carcastillo conserva un dels conjunts més purs del Cister a Espanya, amb monjos i vinyes.

Seu cortesana de Carles III el Noble, el Palau Reial d'Olite és una de les grans joies de l'arquitectura civil gòtica d'Espanya i d'Europa.

Dalt del mont Putregain, a 1.265 metres, el santuari de Sant Miquel d'Aralar corona una serra plena de dòlmens, calçades romanes i segles de devoció.

Temple barroc acabat el 1774 a la Part Vella de Donostia, amb una portada que sembla un retaule de pedra i una perspectiva única cap a la catedral del Bon Pastor.

Un castell neogòtic a la francesa en ple estuari d'Urdaibai, aixecat per iniciativa d'Eugènia de Montijo per a una família imperial que mai no hi va arribar a viure.

Una fortalesa neogòtica d'origen medieval que s'alça al cor d'una finca arbrada de Gatika, un racó apartat i alhora proper a Bilbao.

La gran catedral neogòtica de Donostia, el temple més gran de Guipúscoa, la silueta vertical de la qual domina el centre de la capital donostiarra.

La catedral vella de Vitòria, un temple gòtic que des del 2015 forma part del Patrimoni de la Humanitat com a bé del Camí de Sant Jaume del Nord d'Espanya.

Santuari de la Mare de Déu de la Pietat a Barambio, un petit temple aixecat el 1626 que convida a descobrir el paisatge rural d'Amurrio.

Una ermita romànica als afores de Contrasta, a la vall alabesa d'Arana: un petit destí per a qui busca un patrimoni senzill i lluny de les rutes més concorregudes.

Una ermita dedicada a sant Joan corona un illot batut pel Cantàbric, unit a terra per un pont de dos arcs: història medieval i paisatge protegit davant de Bermeo.

Al vessant de la muntanya Beloki, sobre Zumarraga, aquesta ermita romànica i gòtica guarda una sorprenent estructura de roure acoblada sense ni un sol clau: la catedral de les ermites basques.

Església catòlica dedicada a Sant Andreu Apòstol a Villafranca de Estíbaliz, un petit concejo alabès del municipi de Vitòria, ideal per fer-hi una parada tranquil·la.

Temple catòlic dedicat a Sant Esteve a Subijana-Álava, un concejo del municipi de Vitoria-Gasteiz que convida a descobrir l'Àlaba rural a pocs quilòmetres de la capital.

L'església de Sant Martí de Tours, a la localitat guipuscoana d'Alkiza, és una parada tranquil·la per a qui recorre el patrimoni religiós del País Basc.

Temple gòtic d'Oñati que conserva el renaixentista retaule de la Pietat, un dels millors del País Basc, i un claustre singular pel pati del qual passa el riu.

L'església de Sant Pere és un dels edificis que donen caràcter a Zumaia, una parada senzilla i suggeridora per a qui recorre la costa de Guipúscoa.

Temple gòtic de Getaria on es van reunir les primeres Juntes Generals de Gipuzkoa, amb terres a diferents nivells, un trifori esplèndid i un passadís cap al port.

Temple dedicat a santa Eulàlia a Berrosteguieta, petit concejo del municipi de Vitòria-Gasteiz, ideal per a una escapada tranquil·la per l'entorn rural de la capital alabesa.

Temple dedicat a santa Eulàlia de Mèrida a Gamiz, un dels petits concejos del municipi de Gasteiz, una bona excusa per sortir de la ciutat cap al camp alabès.

Temple gòtic del segle XV a l'entrada de Zarautz, amb un notable retaule major i un conjunt monumental que guarda la primera necròpolis de la vila.

Santuari marià enfilat a 750 metres entre les muntanyes d'Oñati, amb una basílica dels anys cinquanta convertida en una joia de l'art modern i centre de la fe de tot Gipuzkoa.

Cèlebre santuari marià a Argandoña, a les portes de Gasteiz, declarat monument historicoartístic el 1931 i avui bé d'interès cultural d'Àlaba.

Al concejo alabès de Letona, una torre de prestigi de finals del XVI o inicis del XVII que, juntament amb el palau dels López de Letona, parla més de llinatge que de guerra.

Fortalesa medieval enfilada dalt d'un turó sobre Jumilla, amb empremtes àrabs i cristianes en un indret habitat des de la prehistòria i convertida en símbol del poble.

Una de les fortaleses més grans d'Espanya, aixecada entre els segles IX i XV i bastió clau a la frontera amb el regne de Granada.