Catedral de Palma

Poques catedrals reben el viatger com la de Palma. Aixecada a la vora de la badia, s'aboca al mar sobre les antigues muralles romanes i renaixentistes que defensaven la ciutat, una estampa que cap altra catedral gòtica no pot oferir. Els mallorquins l'anomenen senzillament la Seu, el nom que es donava a les catedrals a la Corona d'Aragó, i és el gran temple de l'illa i seu de la diòcesi de Mallorca, dedicada a l'Assumpció de Maria.

En creuar la porta, el primer que impressiona és l'escala. Les voltes arriben als 45 metres d'altura, per sobre de Colònia i tot just per sota de Beauvais, la catedral gòtica més alta del món, i a la par de Milà. Més de 6.600 metres quadrats de planta i un enorme volum interior fan d'aquest espai de gòtic llevantí una experiència de llum i buit difícil d'oblidar. Val la pena alçar la vista cap a la gran rosassa, de 13 metres de diàmetre: és la rosassa original més gran de totes les catedrals gòtiques europees, ja que les que la superen pertanyen al neogòtic.

El seu origen té una mica de llegenda mariner. Durant la travessia per conquerir Mallorca, una forta tempesta va sorprendre la flota de Jaume I, i el rei va prometre aixecar un temple a Santa Maria si salvaven la vida. Després de la conquesta, el 1229, va manar enderrocar la gran mesquita de Madina Mayurqa i les obres van començar en aquell mateix solar.

La construcció va ser llarga. Jaume III va assistir a la consagració el 1346, quan es va donar per acabada, però els treballs van continuar fins al 1601 i, en realitat, l'edifici no ha deixat mai de reformar-se i restaurar-se. Declarada Monument Historicoartístic el 1931, la Seu és avui la imatge més reconeixible de Palma i una visita imprescindible per entendre la història de l'illa.