Església de Sant Llorenç

Qui passeja pel Casc Antic de Pamplona acaba tard o d'hora davant l'església de Sant Llorenç, i gairebé sempre pel mateix motiu: aquí hi ha la capella de Sant Fermí, aixecada al segle XVIII. És, amb diferència, la part més destacada del temple i la que justifica per si sola la visita, un espai que concentra bona part del valor artístic del conjunt i que ajuda a entendre el vincle de la ciutat amb el seu sant.

La resta de l'edifici explica una història de transformacions successives. L'església va néixer a l'edat mitjana, entre els segles XIII i XIV, però d'aquella fàbrica original amb prou feines en sobreviuen restes. El que avui es contempla és una nau d'estil neoclàssic i una façana molt més moderna, datada el 1901, de manera que el visitant es troba amb un temple on conviuen èpoques diferents i on el que és medieval cal imaginar-ho més que no pas veure-ho.

La seva importància, però, va més enllà del que conserva en pedra. Sant Llorenç és una de les parròquies més antigues de Pamplona: durant segles va ser una de les quatre úniques que va tenir la ciutat, juntament amb la de Sant Joan Baptista, a la Navarreria, la de Sant Sadurní i la de Sant Nicolau. Només a finals del segle XIX s'hi va afegir una cinquena, la de Sant Agustí, també a la Navarreria.

Convé, per tant, acostar-s'hi amb aquesta doble mirada: la del viatger que busca la capella barroca dedicada a Sant Fermí i la de qui vol recórrer l'entramat de parròquies històriques que va organitzar durant segles la vida de la vella Pamplona. Combinar-ne la visita amb la de Sant Sadurní o Sant Nicolau permet traçar un passeig amb molt de sentit pel centre de la capital navarresa.