Alhambra

Poques visites a Espanya deixen una empremta tan profunda com la dels Palaus Nassarites. Els seus interiors, la decoració dels quals es compta entre els cims de l'art andalusí, són el motiu principal pel qual l'Alhambra ocupa un lloc únic en la història de l'art. Val la pena recórrer-los sense pressa, fixant-se en com la llum entra a les estances i es desplaça pels murs al llarg del dia.

L'Alhambra no és un únic edifici, sinó tota una ciutat palatina andalusina. Aplega palaus, jardins i una alcassaba, és a dir, una ciutadella fortificada. Es va concebre per allotjar l'emir i la cort del regne nassarita, i més endavant va servir de residència als reis de Castella i als seus representants. Aquesta doble vida explica la convivència d'èpoques i usos que el visitant va descobrint a cada pas.

Tan admirable com les seves sales és la manera com el conjunt s'assenta sobre el terreny. Els seus constructors van crear un paisatge nou que, tanmateix, es fon amb la natura que ja hi havia. Des dels seus jardins i miradors s'entén bé per què la Unesco la va declarar Patrimoni de la Humanitat el 1984, juntament amb el Generalife. Va ser el primer lloc d'Espanya a rebre aquesta distinció, que el 1994 es va ampliar al barri veí de l'Albaicín.

El recinte amaga, a més, altres visites que sovint passen desapercebudes. Acull un museu d'art andalusí, la principal pinacoteca de Granada i un antic convent convertit avui en parador nacional. Al Museu de l'Alhambra es conserva un rellotge de sol de marbre del segle XIV, testimoni de l'interès nassarita per mesurar el temps a partir del moviment dels astres.

Com que és un dels espais més visitats del país, convé planificar la visita amb antelació per gaudir-la amb calma.