Museu de Belles Arts de Sevilla

Qui vulgui entendre la pintura barroca sevillana té en aquest museu una parada obligada. Entre les seves parets s'hi reuneix el millor de Zurbarán, Murillo i Valdés Leal, els tres grans noms d'aquell segle daurat de la ciutat, i el recorregut es completa amb una notable representació de la pintura andalusa del segle XIX. No debades està considerat una de les pinacoteques més importants d'Espanya.

L'edifici mateix forma part de la visita. El museu ocupa l'antic convent de la Mercè, un dels diversos immobles conventuals que van quedar buits després de la desamortització. D'entre tots ells, va ser l'escollit el 1839 per acollir la col·lecció, de manera que avui les obres es contemplen en un espai que conserva la memòria del seu passat religiós, cosa que afegeix al passeig per les sales un encant especial.

La seva història arrenca amb una Reial Ordre del 16 de setembre de 1835, que el va crear amb el nom de «Museu de Pintures». Després d'escollir seu, va obrir oficialment les portes el 1841, fet que el converteix en una institució amb gairebé dos segles de trajectòria al servei de l'art. El seu valor va quedar reconegut el 1962, quan va ser declarat monument historicoartístic, i avui gaudeix de la protecció de bé d'interès cultural amb categoria de monument.

Abans d'entrar convé aturar-se un moment a la plaça del Museu, l'agradable espai que s'obre davant la façana. La presideix una escultura dedicada a Bartolomé Esteban Murillo, una picada d'ullet molt oportuna: el pintor sevillà sembla donar la benvinguda als qui arriben disposats a contemplar algunes de les seves obres i les dels seus contemporanis. És el preludi perfecte per a una visita que val la pena fer sense presses.