Ermita de Sant Roc de Ternils

A poca distància de Carcaixent, en direcció sud, s'alça una petita construcció que guarda la memòria d'un poble que ja no existeix. L'ermita de Sant Roc de Ternils és l'edifici més antic que conserva el municipi i l'últim vestigi de Ternils, una població que es va anar buidant a poc a poc fins a desaparèixer al segle XVI.

El que avui anomenem ermita va ser en origen l'església d'aquell lloc, aixecada al segle XIII després de la conquesta cristiana i consagrada aleshores a Sant Bartomeu. No era un temple qualsevol: va ser la primera parròquia cristiana de tota l'Horta de Carcaixent. Amb el despoblament va perdre la funció parroquial i va quedar reduïda a ermita, la condició amb què ha arribat fins als nostres dies.

Pertany al grup de les anomenades esglésies de la Reconquesta, en aquell gòtic valencià primerenc que encara respira la transició des del romànic. La planta és senzilla: una única nau rectangular amb quatre arcs apuntats i una capçalera, també rectangular, que sobresurt. Per fora val la pena fixar-se en els contraforts i, sobretot, en la cornisa mudèjar que recorre la part de sota de la teulada a dues aigües, on maons de dos colors s'alternen de cantell, en horitzontal i en dent de serra. La portada, als peus, s'obre amb un arc de mig punt de grans dovelles irregulars de carreus que descansen sobre impostes prolongades per senzills semifusts; al damunt, un finestró il·lumina l'interior.

A dins hi espera la sorpresa. El sostre de fusta, a la vista, conserva la decoració original amb motius geomètrics i rombes amb les quatre barres vermelles i grogues. I des del 2022 es treballa en la recuperació dels frescos originals, un Sant Sopar datat al segle XV que afegeix un motiu més per acostar-se a aquest racó carregat d'història.