Ciutadella de Barcelona

Qui passeja avui pel parc de la Ciutadella potser no s'imagina que trepitja el solar d'una de les construccions més temudes de la història barcelonina. Allà s'hi va alçar una fortalesa militar que no es va concebre per defensar la ciutat d'enemics exteriors, sinó per vigilar-la i sotmetre-la des de dins. Aquest contrast entre el seu origen i l'ús amable que té avui és el que converteix la visita en alguna cosa més que un simple passeig.

La Ciutadella va néixer per ordre de Felip V en acabar la guerra de Successió espanyola. Barcelona havia quedat del costat perdedor, i el nou monarca va voler assegurar-se que la ciutat restés sota control. La fortalesa es va convertir així en un símbol del poder imposat, una presència que els barcelonins van tenir davant dels ulls durant generacions.

El seu final va arribar amb la revolució del 1868, quan va ser enderrocada definitivament. L'enderroc va tenir molt de gest alliberador, però no va esborrar del tot el record del recinte. Es van salvar tres edificis interiors: la capella, el palau del governador i l'arsenal. Val la pena buscar-los durant la visita, perquè són els únics testimonis directes del que va ser aquell espai militar i permeten fer-se una idea de la vida que transcorria rere les seves muralles.

Sobre el terreny alliberat es va construir el 1888 el parc de la Ciutadella, que conserva en el seu nom la memòria de l'antiga fortalesa. Recórrer-lo amb aquesta història al cap canvia la mirada: els passeigs i jardins ocupen el lloc on abans hi havia bastions, i el que havia estat un instrument de domini es va transformar en un espai obert per al gaudi de tothom. Poques visites a Barcelona resumeixen tan bé com una ciutat és capaç de reescriure el seu propi passat.