Catedral de Sogorb

Qui s'acosti a la catedral-basílica de l'Assumpció de Sogorb hauria de reservar temps per al seu claustre, la peça que millor resumeix la història de l'edifici. Construït en estil gòtic valencià, té una planta trapezoidal poc habitual, fruit no d'un caprici dels seus constructors sinó de la necessitat: van haver d'adaptar-se al traçat irregular de la muralla a la qual s'arrecera. El resultat és un dels claustres més singulars del seu gènere, i el seu atractiu rau precisament en aquesta senzillesa sense artificis.

La catedral es va començar a aixecar al segle XIII, recolzada en la mateixa muralla de la ciutat, seguint les formes del gòtic valencià. D'aquella primera fàbrica medieval no n'ha arribat intacte el conjunt, però sí prou empremtes perquè el visitant atent les sàpiga reconèixer i reconstruir mentalment el temple original.

Val la pena fixar-se en la façana oest, on encara treuen el cap algunes restes gòtiques, i en els murs mestres, que continuen sostenint l'edifici des d'aleshores. A l'interior, diverses capelles amaguen voltes de creueria que avui queden ocultes a la vista, un recordatori de les successives transformacions que ha anat acumulant el temple amb el pas dels segles.

També pertanyen a aquella etapa inicial el torreó de Santa Bàrbara i la torre de les campanes, dos elements que, juntament amb el claustre, connecten la catedral amb el seu passat defensiu i amb la muralla que en va condicionar la forma. Recórrer-la és, en bona mesura, un exercici de lectura: descobrir sota les capes posteriors l'esquelet gòtic que li va donar origen.