Castell de Jerez de los Caballeros

Qui pugi a la part occidental del turó sobre el qual s'assenta Jerez de los Caballeros hi trobarà el castell, una construcció defensiva els orígens de la qual es remunten al segle XIII. Des d'aquest altiplà la vista s'obre sobre la vega del riu Ardila, i n'hi ha prou de treure-hi el cap per entendre per què aquest lloc va ser tan cobejat: domina el paisatge de la Sierra de Santa María, a l'extrem occidental de Sierra Morena, al sud-oest de la província de Badajoz.

La fortalesa no s'entén sense la vila que l'envolta, estesa al voltant del turó i avui capital de la comarca de Sierra Suroeste. Jerez ocupa l'extrem sud-occidental de l'anomenada Sierra del Sur, un territori de frontera natural que explica bé el caràcter militar del seu principal monument.

El més fascinant és la profunditat històrica de l'entorn. La presència humana aquí comença en temps remots, com ho testimonien els nombrosos dòlmens trobats als voltants, aquestes grans taules de pedra el nom de les quals prové del bretó. Després van arribar fenicis, betures cèltics, romans, visigots i musulmans, i finalment els ordes de cavalleria del Temple i de Santiago, que van deixar la seva empremta en aquestes terres. El mateix lloc va ser conegut en els seus inicis com a Ugultiniacum.

Un dels encants de la visita és que aquests estrats continuen sent llegibles: a Jerez de los Caballeros es pot recórrer, gairebé capa a capa, una història que va des de la prehistòria fins a l'època dels cavallers que van donar nom a la vila. El castell, protegit pel Decret de 1949 i per la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, és el millor punt de partida per a aquest viatge en el temps.