Església de Sant Miquel

Poques esglésies resumeixen tan bé la història de Còrdova com la de Sant Miquel. Sota els seus murs s'apilen, com capes d'un mateix llibre, tres moments decisius de la ciutat: el temple cristià es va alçar sobre una antiga mesquita, i aquesta, al seu torn, s'assentava sobre el vell fòrum romà. Aturar-s'hi davant és, en certa manera, abocar-se a diversos segles de vida urbana en un sol lloc.

Sant Miquel forma part del conjunt de les anomenades esglésies fernandines, un grup de temples cordovesos que convé conèixer per entendre la ciutat més enllà de la seva cèlebre Mesquita-Catedral. Recórrer-les permet descobrir una altra Còrdova, la dels barris i les parròquies, on el passat islàmic i el romà continuen bategant sota la pedra cristiana.

El seu valor es va reconèixer molt aviat. Per decret de 3 de juny de 1931 va rebre la declaració de Monument historicoartístic pertanyent al Tresor Artístic Nacional, i avui és considerada bé d'interès cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya.

A més, té una particularitat que la distingeix de les seves germanes: és l'única església fernandina que no acull cap confraria. En una ciutat on les confraries marquen bona part del pols dels temples, aquest detall li confereix un caràcter propi i una mica més assossegat.

Per al viatger curiós, Sant Miquel és una parada que convida a mirar amb calma i a imaginar el que hi va haver abans: el brogit del fòrum romà, la pregària a la mesquita i, finalment, l'església que ha arribat fins als nostres dies com a testimoni d'aquesta llarga successió d'èpoques.