Castell de Loarre

Poques fortaleses permeten viatjar al segle XI amb tanta nitidesa com Loarre. Considerat la fortalesa romànica més ben conservada d'Europa, aquest castell oscenc és un dels grans exemples d'arquitectura militar i civil del romànic a Espanya, i n'hi ha prou de recórrer-ne el recinte per entendre per què: murs, torrasses i estances han arribat fins avui en un estat notable, llevat de la part més antiga, vinculada a Sanç III de Navarra, força més deteriorada.

El seu emplaçament n'explica bona part de la raó de ser. Des de dalt es domina tota la plana de la Foia d'Osca i, molt especialment, Bolea, aleshores la principal plaça musulmana de la zona i clau d'unes terres agrícoles molt riques. El castell s'alça sobre un promontori de roca calcària que fa de fonament, un avantatge defensiu decisiu: sobre la roca viva era impossible excavar túnels per minar els murs i obrir-hi bretxa, una tècnica habitual en els setges de l'època. A això s'hi suma una muralla jalonada de torrasses que envolta el conjunt.

L'interior guarda algunes de les seves millors sorpreses. Només entrar apareix la cripta de santa Quitèria, l'acústica de la qual sorprèn qui s'atreveix a provar-la, al costat d'una petita capella. Però la gran protagonista és l'església, majestuosa, coronada per una cúpula que crida l'atenció perquè és ben poc freqüent en el romànic. Les seves pintures romàniques, en canvi, continuen sent un misteri: es desconeix on han anat a parar.

Declarat Monument Nacional el 1906 i avui bé d'interès cultural, Loarre aspira, a més, a ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, una candidatura que impulsen les institucions aragoneses i comarcals. Raons, és clar, no li'n falten.