Catedral de la Santa Creu

Poques catedrals s'aboquen al mar com la de Cadis. Aixecada gairebé a la vora de l'aigua, en ple centre històric, la seva silueta apareix des de pràcticament qualsevol racó de la ciutat, i no és casual que se la conegui com la «Santa Creu sobre el Mar» o «Santa Creu sobre les Aigües». Els gaditans, més pràctics, l'anomenen senzillament catedral Nova.

Aquest sobrenom té la seva raó de ser. A pocs passos s'alça la catedral Vella, construïda al segle XVI sobre el primitiu temple gòtic que va fer edificar Alfons X el Savi i que avui funciona com a església parroquial. Passejar de l'una a l'altra permet recórrer, en un trajecte molt curt, diversos segles d'història religiosa de la ciutat.

La nova catedral va trigar molt a fer-se. Les obres van començar el 1722 i no es van donar per acabades fins al 28 de novembre de 1838, i fins i tot llavors quedaven pendents el cor, el presbiteri i les torres. Pel camí, les invasions franceses i la pèrdua del domini sobre Amèrica van portar crisis econòmiques que van anar deixant la seva empremta en l'edifici. El resultat és un temple d'estil variat, on el barroc inicial conviu amb el neoclassicisme de l'etapa final, i en el qual es llegeix, gairebé com en un llibre, la sort canviant de Cadis. Avui és seu de la diòcesi de Cadis i Ceuta i està declarada bé d'interès cultural.

La visita inclou tant l'interior del temple com la pujada a la Torre del Rellotge, des d'on s'entén bé aquesta relació tan estreta entre la catedral, la ciutat i el mar. Amb la mateixa entrada també s'accedeix al museu Catedralici, situat a la plaça Fray Félix, al costat de la catedral Vella, que reuneix peces exposades i compta també amb un dipòsit d'altres obres d'interès. Convé reservar temps per veure-ho tot amb calma.