Castell dels Luna

Qui s'acosta a Mesones de Isuela, a la comarca saragossana de l'Aranda, el veu abans que res: el castell corona un turó rocós que s'aixeca sobre el nucli i sembla que encara el vigila. No és una fortalesa qualsevol, perquè figura entre els castells de més superfície de tot Aragó, cosa que s'aprecia bé quan se'n recorre el perímetre i es comprova l'amplitud del recinte que ocupa el cim.

La seva història documentada comença el 1175, any en què Sancha de Abiego el va donar als templers. És la primera notícia escrita que es conserva sobre el lloc, i amb ella el castell va entrar en l'òrbita d'un dels ordes militars més influents de l'edat mitjana. Els cavallers del Temple el van mantenir en el seu poder sense interrupció fins que el mateix orde va deixar d'existir, de manera que durant molt de temps aquesta penya va ser un dels seus enclavaments en terres aragoneses.

Després dels templers, la fortalesa va passar a mans de la casa de Luna, el llinatge que acabaria donant-li el nom amb què avui se la coneix. Per això es parla indistintament del castell dels Luna o, més senzillament, del castell de Mesones de Isuela, dues denominacions que resumeixen bé les dues etapes que van marcar el seu passat.

La visita té, així, un doble atractiu. D'una banda, l'experiència de pujar fins dalt del turó i contemplar des d'allà el poble i la vall que s'estenen als seus peus. De l'altra, la possibilitat de trepitjar un espai per on van passar monjos guerrers i nobles d'un dels llinatges amb més pes en la història aragonesa. Convé anar-hi sense presses, deixar-se impressionar per les dimensions del conjunt i imaginar la vida dels qui el van habitar i defensar al llarg dels segles.