Convent de Santa Clara

Qui s'acosti a Villacastín, en terres de Segòvia, trobarà en el Convent de Santa Clara un d'aquells edificis que parlen del pes que va tenir la vida religiosa als pobles castellans del segle XVII. És un lloc per contemplar amb calma, sabent que darrere dels seus murs s'hi ha succeït durant generacions la vida recollida d'una comunitat de clausura.

La seva història comença amb una data molt precisa: l'1 de gener de 1621, quan van començar les obres. L'impuls va venir dels comtes de Molina de Herrera, Pedro Mexía de Tovar i Clara de Paz, juntament amb Juan Pedraza. No sembla casual que la fundació portés el nom de Santa Clara, en sintonia amb el de la mateixa comtessa i amb l'orde a què estava destinada.

El traçat i l'execució de l'edifici van anar a càrrec de Pedro de Pedrosa i Andrés Merinero, els mestres responsables de donar forma al projecte. La construcció es va allargar una mica més d'una dècada, un termini raonable per a una obra d'aquest tipus en aquella època, fins que el conjunt va estar a punt per acollir la seva comunitat.

Aquest moment va arribar el 4 de desembre de 1632, quan les monges franciscanes clarisses van ocupar el convent. Des d'aleshores, l'edifici va quedar lligat a l'orde fundat en l'esperit de sant Francesc i santa Clara, amb la seva característica vida de pregària i recolliment.

La visita a Santa Clara és, en definitiva, una bona excusa per aturar-se a Villacastín i descobrir com la noblesa local i els mestres d'obres de començament del segle XVII van deixar la seva empremta en el paisatge de la vila. Val la pena recórrer-ne l'exterior amb atenció i deixar-se portar per la serenor pròpia dels convents de clausura.