Monestir de Pedralbes

Entre els grans testimonis del gòtic que conserva Barcelona, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes hi ocupa un lloc propi. No es tracta d'un edifici aïllat, sinó d'un conjunt de monuments que comparteixen un mateix llenguatge arquitectònic. Per això convé recórrer-lo sense pressa i com un tot, parant atenció a com dialoguen entre si les seves diferents parts.

El mateix nom ja dona una pista de la seva rellevància. El títol de «reial» que acompanya el monestir el distingeix d'altres fundacions religioses i el situa en una categoria particular. Qui hi arribi amb interès per la història hi trobarà un exemple eloqüent de l'arquitectura gòtica a la capital catalana.

La seva història recent té, a més, un capítol curiós, lligat al món de l'art. El 1993 una zona del monestir es va cedir a la ciutat per acollir part de la col·lecció pictòrica Thyssen-Bornemisza. Durant una mica més d'una dècada, els murs gòtics van conviure així amb una selecció d'una de les col·leccions privades de pintura més conegudes, una combinació poc habitual entre patrimoni monumental i museu.

Aquesta etapa es va acabar el 2004, quan l'exhibició es va traslladar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Per al viatger aficionat a la pintura, la dada serveix d'invitació a completar la jornada amb una visita a aquest museu, on avui es poden contemplar aquelles obres que un dia van penjar a Pedralbes.

En conjunt, Santa Maria de Pedralbes és una parada molt recomanable per a qui vulgui conèixer la Barcelona gòtica des d'un angle diferent del del centre històric, i descobrir de passada com un antic espai monàstic va saber obrir-se a nous usos culturals sense perdre el seu caràcter.