Basílica de Sant Vicenç

Poques visites a Àvila són tan imprescindibles com la de la basílica de Sant Vicenç. Després de la catedral del Salvador, és el temple més gran i important de la ciutat, i els especialistes la situen entre les obres més destacades del romànic de tot el país. Qui s'hi acosti hi trobarà, per tant, molt més que una església de barri: un monument de primer ordre dins del patrimoni espanyol.

El seu nom complet ja explica part de la seva història. Oficialment és la basílica dels Sants Germans Màrtirs, Vicenç, Sabina i Cristeta, tot i que a la ciutat tothom la coneix senzillament com a Sant Vicenç. L'advocació compartida recorda aquests tres germans venerats com a màrtirs, la memòria dels quals dona sentit al temple i explica la devoció que ha envoltat aquest indret.

El reconeixement del seu valor va arribar aviat. El 1882 va ser declarada Monument Nacional, una distinció que en aquell moment només rebien els edificis considerats essencials per a la història artística del país. Un segle després, el 1985, va obtenir un aval d'abast mundial en ser inclosa expressament com a Patrimoni de la Humanitat, com a part del conjunt anomenat Ciutat vella d'Àvila i esglésies extramurs.

Aquesta mateixa denominació dona una bona pista per organitzar la visita. Sant Vicenç pertany al grup d'esglésies que completen el valor de l'Àvila emmurallada, de manera que convé recórrer-la com a part d'un passeig més ampli per la ciutat històrica. Contemplar-la amb calma, després d'haver vist la catedral, permet comprendre fins a quin punt el romànic va deixar a Àvila algunes de les seves pàgines més brillants.