Monestir de Piedra

A la vora del riu Piedra, en terres de Nuévalos i dins de la comarca de Calatayud, s'alça un dels llocs més visitats d'Aragó. El que avui recorre el viatger com un gran recinte turístic va ser durant més de sis segles un monestir cistercenc dedicat a Santa Maria la Blanca, i encara conserva elements que parlen d'aquella llarga vida monàstica.

La seva història comença el 1194, quan tretze monjos arribats des de Poblet es van instal·lar al vell castell de Piedra Vieja. A partir d'aleshores el cenobi va anar creixent en tres grans fases: una primera de gòtica al segle XIII, una altra en què el gòtic es barreja amb el gust renaixentista durant el segle XVI i, finalment, una etapa clàssica i barroca ja al XVIII. Aquesta superposició d'èpoques és precisament el que dona caràcter al conjunt.

Val la pena fixar-se en com s'entrava al recinte emmurallat: a través de la torre de l'homenatge, d'origen medieval. L'església, que es va perdre en les primeres dècades del segle XIX, comunicava amb el claustre, obert mitjançant grans arcs apuntats i coronat per capitells amb fullatge esculpit d'inspiració bizantina. Una altra de les joies de l'edifici és l'escala principal, que s'obre en dos amplis trams recolzats sobre arcs i coberts per una bella volta.

La vida religiosa es va acabar el 1835, quan la desamortització de Mendizábal va obligar a abandonar el monestir. Cinc anys més tard el va adquirir un particular, que el va transformar en establiment turístic, ús que ha mantingut fins avui. El seu valor va quedar reconegut el 1983, quan va ser declarat Monument Nacional, i continua sent una cita imprescindible per a qui vulgui combinar patrimoni i paisatge a l'interior de la província de Saragossa.