Santuari d'Arantzazu

A 750 metres d'altitud, envoltat de muntanyes i d'un mantell de vegetació, el santuari d'Arantzazu sorprèn qui hi arriba des de la vall d'Oñati. El primer que crida l'atenció és la basílica, aixecada a la dècada de 1950: un conjunt en què l'arquitectura, l'escultura i la pintura es donen la mà i en què van treballar artistes de renom internacional. Poques vegades un lloc de pelegrinatge tradicional s'ha vestit amb un llenguatge artístic tan modern i ambiciós.

L'origen del santuari es remunta molt més enrere. Segons la llegenda, la Mare de Déu es va aparèixer en aquest paratge el 1468, i des d'aleshores el lloc es va convertir en un referent de la devoció mariana al territori. Avui la Mare de Déu d'Arantzazu, com se l'anomena en basc, és la patrona de Gipuzkoa, i el seu santuari continua sent un punt de trobada per a fidels i visitants de tota la província.

Des del 1514 són els franciscans els qui tenen cura del temple i de la vida religiosa que l'envolta, una presència de més de cinc segles que ha marcat el caràcter serè i recollit del lloc. Aquesta continuïtat explica en bona mesura que Arantzazu hagi conservat el seu paper espiritual sense perdre la capacitat de renovar-se, com demostra la seva agosarada basílica.

La influència d'aquesta advocació no es va quedar entre aquestes muntanyes: la devoció a la Mare de Déu d'Arantzazu va viatjar fins a les Filipines, l'Argentina, Mèxic i altres racons del món, prova del seu arrelament. Per al viatger, la visita combina l'interès per l'art del segle XX, la història d'una devoció centenària i el plaer d'un entorn natural que convida a aturar-se i contemplar.