Catedral de Santa Maria de Girona

Qui puja fins a la catedral de Santa Maria, al punt més alt de Girona, descobreix en entrar-hi una cosa que poques esglésies poden oferir: un únic espai diàfan de gairebé vint-i-tres metres d'amplada. Exactament 22,98 metres que converteixen la seva nau en la nau gòtica més ampla del món, una proesa que s'aprecia millor en silenci, alçant la vista cap a unes voltes que semblen desafiar la lògica de la construcció medieval.

El temple és, a més, un llibre obert sobre diversos segles d'història. Les obres van començar al segle XI seguint l'estil romànic i, ja al segle XIII, el projecte va fer un gir cap al gòtic. Tot i així, la catedral no es va donar per acabada fins al segle XVIII, de manera que als seus murs hi conviuen èpoques i gustos molt diferents, fruit d'una feina que es va allargar durant generacions.

D'aquella primera fase romànica n'han arribat fins avui dues peces que mereixen una visita tranquil·la. La torre, datada el 1040, és el testimoni més antic del conjunt, mentre que el claustre, aixecat al segle XII, ofereix un recer de calma i una bona ocasió per comparar la sobrietat romànica amb l'amplitud gòtica de l'interior.

Principal temple catòlic de la ciutat i declarada bé d'interès cultural, la catedral forma un conjunt molt complet amb l'edifici veí: l'antic palau episcopal, que avui acull el Museu d'Art de Girona. Visitar tots dos el mateix matí permet arrodonir l'experiència i entendre millor el pes que l'Església va tenir en la vida i el paisatge d'aquesta ciutat catalana.