Alcàsser dels Reis Cristians

Pocs llocs de Còrdova condensen tanta història en un mateix solar com l'Alcàsser dels Reis Cristians, abocat a una de les ribes del Guadalquivir. Avui és, després de la Mesquita, el monument que atreu més visitants a la ciutat, i forma part del centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1994.

Sota els seus murs s'hi superposen diverses èpoques. Les restes més antigues pertanyen a un castellum de l'antiguitat tardana, al qual va seguir l'Alcàsser dels Omeies i, més endavant, una alcassaba almohade. Quan els castellans van prendre la ciutat no van partir de zero: van aprofitar part d'aquella fortalesa almohade per a l'accés principal, el pati de creuer i els banys, i les obres de la nova residència sembla que van concloure el 1328, sota el regnat d'Alfons XI.

El seu moment de més protagonisme va arribar amb els Reis Catòlics, els últims monarques que hi van viure, sobretot durant la Guerra de Granada. Entre aquestes parets hi va estar pres l'emir Boabdil, que va recobrar la llibertat després d'acceptar el vassallatge castellà, un episodi que dona una idea del pes polític que va tenir l'edifici en aquells anys decisius.

Després de la conquesta de Granada el 1492, la fortalesa va canviar de rostre i es va convertir en seu del Tribunal de la Inquisició, funció que va mantenir fins que les Corts de Cadis la van abolir el 1812. Des d'aleshores va servir com a presó civil fins a la Segona República, i el 1931 va ser declarada Monument historicoartístic, cosa que avui la converteix en bé d'interès cultural.

L'aspecte que troba el visitant deu molt a les grans restauracions de la dècada de 1950, que van preparar el conjunt per a la seva obertura al públic el 1960. Recórrer-lo és passar, gairebé sense adonar-se'n, de la Còrdova antiga a la islàmica i d'aquí a la castellana, amb el riu sempre a prop.