Basílica del Pilar

Poques esglésies concentren tanta devoció com el Pilar. A l'interior s'hi venera una columna de jaspi que, segons la tradició, hi va posar la mateixa Mare de Déu quan es va aparèixer en carn mortal a l'apòstol sant Jaume el 2 de gener de l'any 40, mentre encara vivia a Jerusalem. Per això es presenta com el primer temple marià de la cristiandat, tot i que no hi ha documents que ho provin: els detalls del relat es van fixar per escrit a finals del segle XIII, en una butlla de Bonifaci VIII del 1297 i en una declaració dels Jurats de Saragossa del 1299.

El que sí que està documentat és que en aquest mateix indret, fora de les muralles de la Saraqusta del segle IX, ja hi havia una església mossàrab dedicada a Santa Maria, al voltant de la qual es reunia una de les comunitats cristianes de la ciutat. Segles després, el 1293, el bisbe Hug de Mataplana va emprendre la rehabilitació de l'edifici, que amenaçava ruïna, gràcies a les donacions que va impulsar la butlla papal; va ser aleshores quan apareix per primera vegada l'advocació de Santa Maria del Pilar.

El temple actual és barroc i està construït amb maó, fidel a la tradició constructiva aragonesa, mentre que l'interior està revestit d'estuc. Tres naus de la mateixa alçada, cobertes amb voltes de canó alternades amb cúpules i voltes de plat, descansen sobre pilars robustos. Sota la cúpula central hi ha l'altar major, presidit pel gran retaule de l'Assumpció que Damià Forment va esculpir al segle XVI per a l'església gòtica anterior, d'on també provenen el cor i l'orgue. La Santa Capella de la Mare de Déu ocupa una altra de les cúpules el·líptiques de la nau central.

Des de la Butlla d'Unió del 1676, el Pilar és catedral i comparteix la seu arquebisbal amb la veïna Seu del Salvador. Pius XII li va atorgar el títol de basílica menor el 1948, forma part de la Ruta mariana juntament amb Torreciudad, Montserrat, Meritxell i Lorda, i des del 2007 figura entre els 12 Tresors d'Espanya.