Ermita de Sant Joan de Gaztelugatxe

Poques estampes de la costa biscaïna són tan reconeixibles com la de Gaztelugatxe: un illot rocós que emergeix del mar davant de Bermeo i que s'uneix al continent mitjançant un pont de dos arcs. Al punt més alt espera l'ermita de Sant Joan, meta d'un recorregut en què el paisatge i la història van de bracet.

El santuari té les arrels a l'alta edat mitjana. Es data al segle X, tot i que algunes troballes apunten fins i tot al segle IX, cosa que el situa entre els indrets religiosos de més llarga trajectòria de la zona. Convé mirar-lo, a més, amb ulls d'historiador, perquè l'ermita no es va aixecar sobre un terreny verge: ocupa el lloc on abans s'alçava un castell vinculat al Regne de Navarra.

Aquella fortalesa va viure el seu moment de glòria quan les tropes castellanes la van assetjar sense aconseguir prendre-la. No costa entendre per què quan es contempla la posició de l'illot, aïllat per l'aigua i accessible només per un pas estret. Aquest passat defensiu explica en bona mesura el nom mateix del lloc i afegeix una capa d'interès a la visita, que va més enllà de la devoció.

L'entorn natural mereix tanta atenció com l'edifici. Gaztelugatxe forma, juntament amb la veïna illa d'Aketxe, un biòtop protegit que s'estén des de Bakio fins al cap de Matxitxako, ja al terme de Bermeo, abocat al golf de Biscaia. És un tram de litoral abrupte i salvatge que convida a recórrer-lo amb calma i a gaudir del Cantàbric en estat pur, abans o després de pujar a l'ermita.