Catedral de Coria

Qui entra a la catedral de Santa María de la Asunción de Coria descobreix de seguida que el seu veritable tresor és a dins. El retaule major, del segle XVIII, llueix talles d'Alejandro Carnicero, i davant seu es tanca la capella major amb una reixa treballada en dues èpoques, els segles XVI i XVIII. També val la pena aturar-se al cor, on es conserva un cadirat mudèjar de noguera llaurat entre els segles XV i XVI, protegit per una reixa protorenaixentista del XVI.

Els sepulcres dels bisbes mereixen una mirada atenta. El de Pedro Ximénez de Préxamo va sortir de les mans de Diego Copín de Holanda, mentre que el de García de Galarza és obra de Lucas Mitata. S'hi afegeixen el retaule de les Relíquies, del segle XVIII, i el de Sant Pere d'Alcántara, del XVII, a més d'una notable col·lecció de pintura, escultura i orfebreria que completa el recorregut.

L'edifici és fruit d'una obra llarguíssima. Es va començar el 1498 i no es va donar per acabat fins cap al 1748, dos segles i mig després, de manera que el seu gòtic de transició conviu amb importants afegits platerescos, segons traces de Pedro de Ybarra, i amb una torre campanar barroca dissenyada per Manuel de Lara Churriguera, que s'ha convertit en la silueta més reconeixible del conjunt.

Sota els seus murs batega una història encara més antiga. En aquest mateix solar s'hi van aixecar successivament la primitiva catedral visigoda, la mesquita major de la ciutat i una església catedral romànica, antecessora directa del temple actual. Poc després d'acabada, la catedral va patir greus danys pel terratrèmol de Lisboa de l'1 de novembre de 1755, un episodi que recorda fins a quin punt aquest edifici ha resistit el pas del temps. Avui pertany a la diòcesi de Coria-Cáceres.