Sant Benet de Montserrat

En un dels vessants de la muntanya de Montserrat, sobre un sortint que vigila el camí de Monistrol, s'alça el monestir de Sant Benet, llar d'una comunitat de monges benedictines. Qui s'hi acosti, al terme de Marganell i no gaire lluny de la Colònia Puig, hi trobarà un lloc pensat per al recolliment, on el paisatge de roca i el silenci formen part essencial de l'experiència.

Més enllà de la seva vida contemplativa, l'abadia té un segell molt reconeixible: la ceràmica que elaboren les mateixes monges. De les seves mans surten gerros, rajoles decorades amb dibuixos i petites escultures, una producció artesana que ha donat fama a la casa i que és una de les millors excuses per a la visita.

Tot i que l'edifici és modern, la història de la comunitat ve de molt enrere. L'abadia va néixer canònicament el 1952 de la unió de dues comunitats: la de Santa Clara de Barcelona, els orígens de la qual se situen possiblement a la dècada del 1230, i la de Sant Benet de Mataró, fundada el 1881. Així, entre aquests murs hi conviuen set segles de tradició monàstica.

El conjunt actual es va construir el 1954 segons el projecte de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, mentre que l'església va arribar més tard, el 1987, de la mà de Jordi Bonet i Armengol. L'edifici figura a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, un reconeixement a aquesta arquitectura religiosa del segle XX integrada en un dels indrets més emblemàtics del país.