Palau Episcopal

Qui arriba a Astorga seguint el Camí francès es troba, al costat de la catedral, una silueta que sembla escapada de la vall del Loira: torres cilíndriques, agulles, fossat i merlets. És el Palau Episcopal, una de les poques obres que Antoni Gaudí va aixecar fora de Catalunya, i des del 1962 seu del Museu dels Camins, dedicat a la ruta jacobea. El mateix arquitecte el va concebre com un castell per fora i una església per dins, i aquesta doble naturalesa es percep tan bon punt es travessa el pont sobre el fossat.

La història comença amb un incendi: el 23 de desembre de 1886 es va cremar el vell casal medieval, aixecat probablement al segle XII sobre un solar donat per la reina Urraca. El bisbe Joan Baptista Grau, paisà de Gaudí a Reus, va encarregar el nou edifici al seu amic, que el va projectar a distància a partir de fotografies i dibuixos. La primera pedra es va col·locar el 24 de juny de 1889, però la mort de Grau el 1893 i les desavinences amb el capítol van provocar la marxa de l'arquitecte. «Senyora, jo no me'n vaig anar, em van fer fora», confessaria anys després a la infanta Isabel. Ricardo García Guereta va acabar l'obra entre el 1907 i el 1915, amb un segell més convencional.

Val la pena voltar l'edifici amb calma. El granit blanc del Bierzo dialoga amb la catedral veïna; el pòrtic de tres arcs abocinats recorda les masies catalanes, i la porta llueix barrets episcopals i borles. A la balustrada hi treuen el cap roses, símbol de Reus, i a les torres hi ha l'escut de Grau. La façana posterior, amb les seves absidioles i vitralls policromats, delata la capella interior, i els àngels que havien de coronar la teulada van acabar al jardí.

Després de servir de caserna i seu de la Falange durant la Guerra Civil, el palau es va restaurar a fons entre el 2014 i el 2017. Des del 2026, una escultura de Gaudí a mida natural, obra del lleonès Amancio González, rep els visitants als jardins per commemorar el centenari de la seva mort.