Palau de l'Aljafería

Poques vegades es té l'ocasió de travessar unes muralles i passar, de cop, d'un món auster a un altre de refinat. Aquesta era precisament la intenció dels qui van aixecar l'Aljafería: darrere d'un recinte rectangular reforçat per setze torrasses semicirculars s'amagava un interior culte i delicat, pensat per al gaudi dels reis hudites de Saraqusta. El seu artífex, al-Muqtàdir, l'anomenà en els seus poemes el «palau de l'Alegria», i del nom Abu Jàfar deriva, després d'una llarga evolució fonètica, el d'Aljafería.

Es va construir entre el 1065 i el 1081, dates que es dedueixen de les inscripcions d'alguns capitells, on el monarca apareix amb el títol de vencedor que va adoptar després de prendre Barbastre. És l'únic gran edifici conservat de l'art taifa, i per això forma, juntament amb la mesquita de Còrdova i l'Alhambra de Granada, la tríada essencial de l'arquitectura hispanomusulmana. Les seves arrels es remunten als palaus omeies del desert sirià.

Val la pena aturar-se en la decoració: arcs mixtilinis, salmers en forma d'«S», àmplies superfícies d'atauric calat i guixeries vegetals cada vegada més abstractes. Aquestes solucions van marcar l'art almoràvit i almohade a banda i banda de l'Estret, i la seva deriva cap a allò geomètric anticipa l'art natzarita.

Després de la conquesta de Saragossa per Alfons I el Bataller el 1118, el palau va passar als reis d'Aragó i es va convertir en el gran focus del mudèjar aragonès, les restes del qual són Patrimoni de la Humanitat des del 1986. Aquí hi va residir Pere el Cerimoniós i el 1492 es va reformar la planta principal com a palau dels Reis Catòlics. Des del 1593 va ser fortalesa de traça renaixentista, encara visible al fossat i als jardins, i després caserna.

Els Setges de Saragossa durant la Guerra del Francès li van causar greus danys, però la restauració de la segona meitat del segle XX li va retornar l'esplendor. Nascut fora de la muralla romana, a la plana de La Almozara, avui queda dins de la ciutat, envoltat d'un petit jardí, i acull les Corts d'Aragó.