Església de Sant Felip Neri

En ple entramat de carrers del centre de Palma, encaixada entre el carrer de Vilanova i el que porta el seu propi nom, l'església de Sant Felip Neri és d'aquells temples que convé buscar amb calma. No s'imposa des de lluny com altres monuments de la ciutat, sinó que apareix de sobte en girar una cantonada, i aquí rau bona part del seu encant: és un racó barroc integrat en la vida quotidiana del barri.

La seva història comença a finals del segle XVI, quan es va aixecar per a l'Orde de la Santíssima Trinitat. Els trinitaris la van custodiar durant uns tres segles, de manera que l'edifici que veiem avui està lligat sobretot a aquesta llarga etapa conventual, en què l'illa va viure l'auge de la religiositat de l'època moderna.

El gran canvi va arribar al segle XIX, quan el temple va passar a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, els coneguts com a filipins. Ells li van donar el nom amb què se la coneix i en continuen sent els responsables actualment, una cosa poc habitual que aporta una continuïtat singular: més d'un segle en les mateixes mans i en ús com a lloc de culte.

Per al viatger, la visita encaixa bé en un passeig a peu pel nucli antic palmesà, alternant les grans aturades amb aquests temples d'escala més humana. Val la pena fixar-se en l'estil barroc del conjunt i deixar-se portar per l'atmosfera recollida de l'interior, un bon contrapunt al brogit dels carrers propers. Cal recordar que es tracta d'una església activa, així que el més prudent és respectar els horaris de culte i entrar amb la discreció que el lloc demana.