Església de Sant Salvador

Poques esglésies sorprenen tant només creuar la porta com la de Sant Salvador, a Getaria. El terra no és pla: el temple s'adapta al pendent del terreny i els seus diferents nivells, amb el presbiteri elevat, creen una perspectiva insòlita. Per damunt, un esplèndid trifori calat recorre tot el perímetre interior, i les voltes ogivals, molt esveltes, coronen un espai gòtic de tres naus dividides en tres trams cadascuna.

La història de l'edifici està íntimament lligada a la de Gipuzkoa. Aquí es van celebrar el 1397 les primeres Juntes Generals del territori, cosa que dona idea del pes que ja tenia aleshores aquest temple, documentat almenys des del segle XIV. I és probable que a la seva pica fos batejat Joan Sebastià Elcano, el fill més cèlebre de la vila. Avui està declarat Monument Nacional.

Tot i que els seus orígens són medievals, la major part de la fàbrica es va aixecar entre els segles XVI i XVIII, tota de carreus de gres. Val la pena fixar-se en les seves dues torres. La del nord, escapçada i coneguda com a Torre de la Inquisició, és la més antiga. L'altra, de sis cossos, va ser projectada per Pedro de Alzaga i va tenir una gestació llarguíssima: les obres van començar el 1525 i no van acabar fins al 1755. Amb prou feines cinc anys després, un llamp en va destruir la part alta. Tampoc el segle XIX no va ser amable amb l'església, que va necessitar nombroses reparacions després dels danys patits durant les guerres carlines.

No convé marxar sense buscar el Passadís de Katrapona, que passa per sota de l'absis i uneix el nucli antic amb el port pesquer. Travessar-lo és la millor manera d'entendre com l'església i el mar sempre han format part de la mateixa vida quotidiana a Getaria.