Catedral de Santiago de Compostel·la

Poques arribades resulten tan emocionants com la del pelegrí que, després de setmanes de camí, arriba per fi a la catedral de Santiago de Compostel·la. Aquí es guarda el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol sant Jaume, i aquesta creença va bastar perquè el temple es convertís durant l'edat mitjana en una de les destinacions de pelegrinatge més importants d'Europa.

La ruta que conduïa fins a les seves portes, el Camí de Sant Jaume, unia la península Ibèrica amb la resta del continent i va ser molt més que un itinerari religiós. Hi van circular idees, gent i corrents artístics que van permetre als regnes hispànics medievals participar en la vida cultural del seu temps. Revitalitzat al llarg del segle XX, el Camí continua sent avui un gran itinerari internacional, i la catedral figura com un dels béns individuals inclosos per la Unesco el 2015 dins dels «Camins de Santiago de Compostel·la: Camí francès i Camins del Nord d'Espanya».

El temple té, a més, un calendari propi. El 1122, el papa Calixt II va concedir el privilegi de declarar Any Sant o Any Jubilar a Compostel·la aquells anys en què el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume, s'escaigués en diumenge. Alexandre III el va confirmar el 1179 amb la butlla Regis aeterni, i des d'aleshores aquests anys jubilars marquen moments especials per a la ciutat i per a qui la visita.

La catedral va ser declarada bé d'interès cultural el 1896, i convé no limitar-se al seu interior: la ciutat vella que s'estén al seu voltant, nascuda i crescuda entorn del temple, és Patrimoni de la Humanitat des del 1985. Recórrer-ne els carrers abans o després d'entrar a la catedral ajuda a entendre fins a quin punt aquest edifici ha donat forma a tot Santiago.