Cartoixa de Granada

Entre els molts tresors que guarda Granada, la Cartoixa ocupa un lloc propi: està considerada un dels cims de l'arquitectura barroca espanyola. Qui en travessa les portes descobreix un edifici on conviuen diferents estils, però on el barroc acaba imposant-se com la gran raó per venir fins aquí amb calma i mirada atenta.

El seu nom complet, Reial Monestir de Nostra Senyora de l'Assumpció de la Cartoixa, ja dona pistes del seu origen i de la seva dedicació. Es va fundar al segle XVI per acollir una comunitat de monjos cartoixans, un orde conegut per la seva vida retirada i silenciosa. Aquella comunitat va habitar el monestir durant gairebé tres segles, fins que l'exclaustració de 1835 va posar fi a la vida monàstica entre els seus murs.

Aquesta llarga història explica en bona part la barreja d'estils que s'aprecia en el conjunt. Un edifici aixecat i habitat al llarg de tant de temps va anar sumant el gust de cada època, i el resultat és un lloc que es llegeix gairebé com un llibre d'història de l'art. Val la pena recórrer-lo sense pressa, fixant-se en com dialoguen unes parts amb les altres i en com el barroc assoleix aquí una de les seves expressions més altes a Espanya.

El seu valor no va passar desapercebut. El 3 de juny de 1931 un decret el va declarar monument historicoartístic pertanyent al Tresor Artístic Nacional, i avui està protegit com a bé d'interès cultural. Per al viatger interessat en el patrimoni, la Cartoixa és una parada obligada a Granada: un antic espai de recolliment convertit en un dels grans referents de l'art barroc espanyol.