Castell de Lorca

Poques fortaleses impressionen tant per les seves dimensions com el castell de Lorca. El seu recinte s'estén al llarg de 640 metres i arriba a uns 120 en el punt més ample, de manera que tanca una superfície de 52.000 metres quadrats. Les seves muralles dibuixen un perímetre de 1.426 metres. Aquestes xifres el situen entre els castells més grans d'Espanya, i recórrer-lo dona una idea molt clara del que suposava defensar una plaça d'aquest calibre.

No es tracta d'un edifici aixecat d'una sola vegada, sinó d'un conjunt d'estructures defensives que va anar creixent i transformant-se durant sis segles, entre el IX i el XV. Aquesta llarga història constructiva explica el seu caràcter de fortalesa composta, en què conviuen diferents fases de l'edat mitjana i es percep l'evolució de les necessitats militars de cada època.

La seva importància va ser sobretot estratègica. Durant el període medieval, el castell i la ciutat que protegia van formar un enclavament considerat inexpugnable al sud-est peninsular. En les lluites entre cristians i musulmans, Lorca va ser un bastió decisiu a la frontera amb el regne de Granada, una línia de tensió permanent on controlar una plaça forta com aquesta podia inclinar la balança.

Avui el castell està declarat bé d'interès cultural i forma part del conjunt historicoartístic de Lorca. Per això la visita té més sentit si es completa amb un passeig per la ciutat, que va créixer a l'ombra d'aquestes muralles i comparteix amb elles bona part de la seva història fronterera.