Ermita de Sant Domènec

Qui arriba a Lécera reconeix de seguida la silueta de l'ermita de Sant Domènec per l'elevada llanterna octogonal que treu el cap per damunt de les seves cobertes. És un temple barroc de dimensions notables, i el que més crida l'atenció no és tant la seva mida com l'equilibri de les seves proporcions i la cura amb què va ser construït. Des del 2002 figura com a Bé Catalogat del Patrimoni Cultural Aragonès.

Per fora, l'edifici impressiona per la contundència dels seus volums. Els murs combinen la maçoneria amb el maó i cantonades de carreu, i el ràfec de maó juga amb tacs, filades en llistó i dent de serra. Amb el temps s'hi van afegir contraforts laterals, una espadanya sobre el capcer i un porxo que protegeix la portada, oberta als peus en un ampli arc de mig punt adovellat. Val la pena alçar la vista cap a la llanterna: amb pilastres als angles, obertures de mig punt i requadres d'escaires a portell, s'acaba en un petit cupulí.

L'interior s'organitza en planta de creu llatina, amb una sola nau de tres trams, absis poligonal i un creuer de braços també poligonals. La nau es cobreix amb voltes de canó amb llunetes, sostingudes per arcs torals que descansen sobre pilastres de vigorosos capitells corintis, mentre que als peus se situa el cor alt sobre un arc rebaixat.

El gran moment de la visita arriba sota el creuer. Allà s'alça una cúpula sobre petxines coronada per la llanterna, i és en aquesta zona on es concentra la decoració d'estucs d'inspiració barroca i classicista. A les petxines hi apareixen els relleus dels evangelistes, envoltats de motius vegetals, escuts, àngels i busts femenins. Un potent entaulament motllurat recorre els murs arrebossats i pintats, i dona unitat a un espai que sorprèn per la seva elegància.