Ermita de Sant Medir

Al bell mig de la serra de Collserola, dins del terme de Sant Cugat del Vallès, s'alça aquesta senzilla ermita que cada 3 de març esdevé el punt de trobada d'una de les celebracions més arrelades de la zona: la trobada de Sant Medir. Arribar-hi també és recórrer la història, perquè es troba a prop de l'antic camí romà que unia Egara, l'actual Terrassa, amb Barcino, i que, després de passar per Castrum Octavianum, avui Sant Cugat, s'endinsava a la serra per la vall de Gausac, també anomenada vall de Sant Medir.

Les seves arrels són molt antigues. Ja l'any 962 apareix documentada com a propietat del monestir de Sant Cugat i com una de les cinc parròquies del seu terme, i aleshores se la coneixia com a Sant Emeteri. Els monjos en van tenir cura fins al 1446. Tot i que el seu origen és romànic, les successives reformes amb prou feines han deixat restes d'aquella primera construcció.

El que avui veu el visitant és un temple de planta rectangular amb sagristia, coronat per un campanar d'espadanya. Val la pena aturar-se davant la porta d'arc de mig punt, on un relleu datat el 1447 representa la Santíssima Trinitat. A l'interior es conserven uns esbossos del 1948 de l'artista local Josep Grau-Garriga, que va projectar unes pintures murals que mai no es van arribar a fer: un curiós testimoni del que hauria pogut ser.

La difusió de la llegenda de sant Medir va transformar el lloc en destinació de pelegrins. La primera romeria es va celebrar el 1802 i, des del 1846, s'hi van sumar els romeus de la vila de Gràcia, aleshores independent de Barcelona. L'ermita va patir un dur cop el juliol del 1936, quan va ser saquejada i incendiada, però la tradició ha sobreviscut i continua donant vida a aquest racó de la serra.