Castell de Belalcázar

Poques siluetes es reconeixen de tan lluny al nord de Còrdova com la del castell de Belalcázar. La seva torre de l'homenatge arriba als 47 metres d'altura, una xifra que el converteix en el castell més alt de tota la península Ibèrica i que n'hi ha prou per justificar la desviació fins a aquesta localitat. La fortalesa ocupa un petit turó al costat del poble, un emplaçament estratègic des del qual dominava el territori circumdant.

Qui s'acosti als seus murs hi trobarà també l'empremta dels antics noms del lloc. El castell també és conegut com a castell de Gahete o de Gafiq, els topònims amb què antigament es designava la població, i que recorden que aquesta terra va tenir una llarga història abans d'adoptar el nom actual.

La construcció es va iniciar a la segona meitat del segle XV i respon a l'estil gòtic militar propi d'aquella època, pensat sobretot per a la defensa. Tanmateix, l'edifici no va ser només un bastió: durant molts anys va servir de residència als comtes de Belalcázar, i aquesta funció domèstica va acabar transformant-lo. Al segle XVI es va ampliar el conjunt i s'hi va afegir un palau renaixentista, de manera que la severitat de la fortalesa medieval conviu amb un llenguatge arquitectònic més refinat. La mateixa torre de l'homenatge, d'estil renaixentista, n'és el millor exemple.

Aquesta superposició d'èpoques és el que fa interessant la visita: en un mateix recinte s'hi llegeix el pas de la guerra a la vida cortesana de la noblesa. El seu valor es va reconèixer oficialment el 1985, quan el conjunt monumental va ser declarat bé d'interès cultural.