Catedral de Burgos

Poques siluetes són tan reconeixibles com la de la catedral de Burgos: dues torres coronades per agulles calades de pedra, afegides al segle XV per Joan de Colònia, i un cimbori que corona el creuer com una gran llanterna. És l'única catedral espanyola declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco de manera independent, sense anar de la mà d'un centre històric ni d'altres edificis, distinció que va rebre el 1984 després d'haver estat nomenada Monument Nacional el 1885.

Les obres van començar el 1221 seguint models francesos: la façana principal recorda les grans catedrals de París o Reims, i l'alçat interior s'emmiralla en Bourges. Però el temple va continuar creixent durant segles amb la pedra calcària de les pedreres d'Hontoria de la Cantera, i entre els segles XV i XVI el gòtic flamíger li va donar el perfil definitiu. Abans d'entrar, val la pena aturar-se a les portades del Sarmental i de la Coronería, del segle XIII, i a la de la Pellejería, ja amb aires platerescos.

A dins espera un autèntic museu de gòtic, renaixement i barroc. El cimbori té la seva pròpia història: el primer, de Joan de Colònia, es va ensorrar el 1539 pel seu pes excessiu i Juan de Vallejo el va tornar a aixecar en estil gòtic-plateresc. La capella del Conestable, gòtica isabelina, reuneix el talent dels Colònia, Diego de Siloé i Felipe Vigarny; Siloé signa també la renaixentista Escala Daurada, i Vigarny els relleus de la girola. No us podeu perdre el retaule de Gil de Siloé a la capella de Santa Anna, la Sagrada Família de Sebastiano del Piombo, el cadirat del cor ni els sepulcres gòtics i renaixentistes.

La catedral guarda, a més, racons carregats de memòria i de llegenda: la tomba del Cid Campeador i de Jimena, al costat de la seva carta d'arres i el seu cofre; el venerat Santíssim Crist de Burgos, i el simpàtic Papamoscas, una figura articulada que obre la boca cada vegada que toquen les hores. Val la pena esperar per veure'l.

Des del 1994 el temple ha estat objecte d'una restauració profunda, considerada la més llarga i costosa d'un monument europeu, cosa que permet gaudir-lo avui en tota la seva esplendor.