Reial Col·legiata de Sant Isidor de Lleó

Pocs llocs permeten tastar el romànic amb tanta intensitat com la Reial Col·legiata de Sant Isidor, en ple Lleó. El seu gran tresor es troba als peus de l'església: el Panteó Reial, un espai que conserva pintura mural romànica i capitells originals, i que per això es considera una peça única en el món romànic del seu temps. Val la pena dedicar-li una visita amb calma, perquè aquí arquitectura, escultura i color s'agafen de la mà com en molt pocs llocs.

El conjunt, aixecat i ampliat al llarg dels segles XI i XII, figura entre els més destacats del romànic a Espanya, no només per la seva història i la seva fàbrica, sinó també pels objectes sumptuaris de l'època que han arribat fins als nostres dies. Abans de convertir-se en el que veiem avui va ser un monestir dedicat a sant Pelai, i es creu que sota els seus fonaments hi va haver fins i tot un temple romà.

El canvi de nom va arribar amb el trasllat a Lleó de les restes de sant Isidor, bisbe de Sevilla i conegut com a Doctor de les Espanyes. Des d'aleshores el temple porta la seva advocació, lligada per sempre a la memòria del savi sevillà.

En recórrer l'exterior convé fixar-se en les portades. A la façana sud s'obren la Porta de l'Anyell i la Porta del Perdó, i al nord l'anomenada Porta Capitular. Juntament amb el Panteó, són les primeres manifestacions de l'art romànic en terres lleoneses. De la primitiva construcció impulsada per Ferran I i Sança encara en queden alguns vestigis a l'església, tot i que el pas del temps hi va anar sumant reformes i afegits gòtics, renaixentistes i barrocs que avui conviuen amb l'obra original.

El seu valor va ser reconegut oficialment molt aviat: des del 9 de febrer de 1910 està declarat Monument Historicoartístic, un títol que qualsevol visitant entén tan bon punt travessa les seves portes.