Cocatedral de Santa Maria de Càceres

Qui recorre la ciutat monumental de Càceres acaba, tard o d'hora, a la plaça de Santa Maria, i allà l'espera l'edifici que dona nom al lloc. La cocatedral de Santa Maria és el temple cristià més important de la ciutat i un dels símbols més reconeixibles d'un barri històric que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el 1986. Contemplar-la és gairebé obligat per entendre el caràcter d'aquest conjunt de pedra.

El que veiem avui es va aixecar sobretot entre els segles XV i XVI, amb un llenguatge gòtic tardà que domina el conjunt. Però convé mirar-s'ho amb calma, perquè l'edifici guarda capes d'història més antigues i més recents. Alguns elements romànics sobreviuen d'un temple anterior, de l'època en què la vila va ser reconquerida al segle XIII, mentre que certs afegits renaixentistes deixen constància que l'obra va continuar viva quan el gòtic ja donava pas a nous gustos.

Els seus orígens són més modestos del que avui suggereix el seu rang. A l'edat mitjana va ser una de les quatre esglésies parroquials de la vila, i no va ser fins al 1957 que va assolir la categoria de cocatedral de la diòcesi de Coria-Càceres. Des de llavors comparteix la seu episcopal amb la catedral de Coria, un repartiment curiós que explica aquest prefix que tant crida l'atenció dels visitants.

El seu valor patrimonial es va reconèixer molt aviat: el temple és bé d'interès cultural des del 1931, dècades abans que el conjunt històric que l'envolta rebés el reconeixement internacional. Per això val la pena dedicar-li una visita pausada, com a peça clau d'un passeig pels carrers de la ciutat vella.