Ermita de Santa Maria de l'Antiga

El que et deixa sense paraules en entrar a Santa Maria de l'Antiga, que a Zumarraga anomenen simplement Antio, és el seu interior de fusta. Sobre sis columnes de pedra s'aixeca un entramat de roure que forma un cor avançat i sosté part de la coberta, i tot plegat, bigues, ampits, tirants i sabates, està unit amb encaixos de maclatge, sense cap peça de metall: ni claus ni cargols. És una de les obres de fusteria més rellevants del País Basc, i no és casual que l'hagin batejada com la catedral de les ermites basques.

Val la pena alçar la vista i fixar-se en els detalls. La fusta està tallada amb caps femenins, estris i motius geomètrics d'arrel popular, els mateixos que apareixen a les kutxes o a les argizaiolak. El cor, acabat el 1524, arribava originalment fins a la meitat del temple abans d'adoptar la seva forma actual en U, una disposició molt estesa a la regió, sobretot al País Basc francès durant el segle XVI.

L'edifici, d'una sola nau i coberta a dues aigües, s'alça al vessant sud de la muntanya Beloki i data de finals del segle XII o principis del XIII. La seva portada romànica, oberta al sud, llueix un arc lleugerament apuntat amb quatre arquivoltes, al costat d'un finestral gòtic; l'absis trapezoidal s'hi va afegir el 1480. Va ser la parròquia de Zumarraga fins al 1576, quan es va construir un nou temple al centre de la vila i aquest va passar a ser «l'antiga». Aquí va ser batejat Miguel López de Legazpi, descobridor de les Filipines, i aquí s'hi van recollir sant Ignasi de Loiola i sant Francesc de Borja.

Entre les seves peces destaquen una Mare de Déu gòtica amb el Nen i una poma a la mà, un Crist també gòtic, una arcaica Pietat, dues imatges renaixentistes i la pica baptismal romànica sota el cor. Si és possible, val la pena venir el 2 de juliol, festa de Santa Isabel, quan es balla l'ezpatadantza de Zumarraga dins i fora del temple. L'ermita forma part, amb Loiola i Arantzazu, de la Ruta dels Tres Temples de la Terra Ignasiana.