Mesquita Major de Granada

Pocs jardins de Granada ofereixen una vista com la que regala la Mesquita Major des de la plaça de San Nicolás, en ple Albaicín: als peus, la vall del Darro; al davant, el turó de la Sabika coronat per l'Alhambra, i al fons, els cims de Sierra Nevada. Entre pins, oliveres, magraners, tarongers i llimoners, i al costat de dues fonts de mosaic de regust plenament andalús, el visitant hi troba un recer des del qual contemplar la ciutat amb calma.

L'edifici, inaugurat el 2003, té a més un valor simbòlic singular: és la primera mesquita construïda a Granada des del 1492, després d'un parèntesi de cinc segles. El conjunt s'organitza en tres parts ben diferents: el jardí, la sala d'oració i el Centre d'Estudis Islàmics.

La sala d'oració aposta per una decoració sòbria que aplega picades d'ullet a grans temples del món islàmic. El mihrab, que assenyala la direcció de la Meca, reprodueix el de la Mesquita de Còrdova; els panys de marbre de colors són idèntics als d'Al-Aqsa, a Jerusalem, i les àmplies finestres de la qibla copien les de la Mesquita Blava d'Istanbul. Els plafons de cedre de l'Atles, tallats a mà, recullen una aleia de l'Alcorà que anomena atributs divins, mentre que la font i els mosaics del pati d'accés són obra d'artesans de Fes, fidels als dissenys i tècniques de la Granada musulmana de fa mil anys.

Des de fora crida l'atenció el minaret, una torre de proporcions i silueta molt pròpies de l'Albaicín. Sota el ràfec, una inscripció en cal·ligrafia cúfica recull la declaració de fe musulmana.

El Centre d'Estudis Islàmics completa la visita amb una biblioteca de textos i materials audiovisuals en àrab, castellà i anglès, una sala de conferències per a 140 persones i una altra d'exposicions. Organitza xerrades, classes d'àrab i cursos sobre el llegat islàmic a Espanya, i a la planta baixa, al costat de la recepció, hi ha una botiga de llibres, artesania i records.