Palau Reial d'Olite

Poques siluetes resumeixen tan bé la història de Navarra com la del Palau Reial d'Olite. El seu aspecte de fortalesa li ha valgut el nom popular de castell, però en realitat es tracta d'una residència palatina, aixecada entre finals del segle XIV i començaments del XV, que avui es considera un dels exemples més importants d'arquitectura civil gòtica tant a Espanya com a Europa. És, a més, el conjunt més gran d'aquest tipus que es conserva a Navarra i, probablement, el seu monument civil més emblemàtic.

La seva raó de ser està lligada a Carles III, anomenat el Noble, que va fer d'Olite una de les seus de la cort del Regne de Navarra. El palau nou no va sorgir del no-res: al seu costat s'alça l'antic Palau dels Teobalds, construït als segles XIII i XIV i que fins aleshores havia complert la funció de residència reial. Tots dos edificis, juntament amb l'església de Santa María la Real, formen un conjunt patrimonial que convé recórrer com un tot per entendre com va anar creixent aquest nucli de poder.

El reconeixement oficial va arribar aviat: el 1925 va ser declarat Monument Nacional juntament amb l'església de Santa María, i avui està protegit com a bé d'interès cultural, en mans del Govern de Navarra. Entre els seus murs guarda una sorpresa per al visitant atent, una morera negra que ha estat declarada Monument Natural de Navarra, un detall viu que dialoga amb la pedra del palau.

No és estrany que s'hagi convertit en el recurs turístic més visitat de la comunitat. Qui hi vagi a l'estiu trobarà el palau en plena activitat, ja que és la seu principal del Festival de Teatre Clàssic d'Olite, una ocasió magnífica per veure aquests espais cortesans recuperar, en caure la tarda, una mica de la vida escènica que degueren conèixer en temps dels reis navarresos.