Monestir de Santa María la Real de la Oliva

Qui s'acosti a Carcastillo, a la Zona Mitjana navarresa, trobarà a Santa María la Real de la Oliva una cosa poc habitual: un monestir medieval que no és només pedra i memòria, sinó un lloc on encara s'hi resa, s'hi treballa i s'hi elabora vi. Aquesta continuïtat, recuperada després de segles d'alts i baixos, és potser el que més impressiona el visitant fins i tot abans de travessar el llindar de l'església.

El cenobi va néixer al segle XII gràcies a l'impuls del rei Garcia Ramírez i té l'honor d'haver estat la primera fundació de l'Orde Cistercenc dins del regne de Navarra. Conegut també com a Nostra Senyora de la Oliva, està considerat un dels conjunts més purs de l'art cistercenc de tot Espanya, fidel a aquell ideal de senzillesa que defensava sant Bernat.

El gran protagonista és l'església abacial. Aixecada en plena transició del romànic al gòtic, sorprèn per les seves proporcions monumentals i, alhora, per la sobrietat gairebé absoluta de la decoració. Aquí no hi ha ornaments que distreguin: la bellesa és en l'escala, en la llum i en la netedat de les línies, just el que buscaven els monjos blancs quan projectaven els seus temples.

La història del monestir no ha estat lineal. La Desamortització de Mendizábal en va buidar les dependències i va obrir un llarg període d'abandonament que va posar en perill el conjunt. La vida monàstica hi va tornar el 1927 de la mà d'una comunitat de monjos trapencs, que va retornar a l'edifici la seva funció original.

Avui la Oliva està declarada monument nacional i bé d'interès cultural, però continua sent sobretot un centre actiu d'espiritualitat. A això s'hi afegeix la seva producció vitivinícola, que permet al viatger endur-se un record molt terrenal d'un lloc pensat per al recolliment.