Alcàsser de Toledo

Poques siluetes defineixen tant el perfil de Toledo com la de l'Alcàsser. Assentat en una de les cotes més altes de la ciutat, aquest enorme bloc quadrangular de 60 metres de costat es reconeix de lluny per les seves quatre torres, que també arriben als 60 metres d'alçada i acaben en els característics xapitells madrilenys de pissarra. Avui acull el Museu de l'Exèrcit i la Biblioteca de Castella-la Manxa, de manera que la visita permet combinar història militar, arquitectura i vistes privilegiades.

Aquesta posició dominant explica la seva llarga trajectòria. Els diferents pobles que van passar per la ciutat van saber veure el valor estratègic del lloc, i ja al segle III funcionava com a palau romà. Van ser els àrabs els qui li van donar el nom que ha arribat fins a nosaltres, derivat d'«Al Qasar», que significa «fortalesa», una paraula que resumeix bé el seu doble caràcter civil i militar.

La imatge actual deu molt al segle XVI. A la dècada de 1540, Carles I i el seu fill Felip II van emprendre'n la restauració, en plena època d'esplendor de la monarquia hispànica. Uns anys abans, el juliol de 1528, les seves sales havien estat escenari d'una trobada cèlebre: l'emperador hi va rebre Hernán Cortés després de la conquesta de l'Imperi asteca.

El segle XX també hi va deixar una empremta profunda. Durant la Guerra Civil espanyola, el setge de l'Alcàsser va causar greus danys a l'edifici, i bona part del que avui s'hi contempla és fruit de la reconstrucció i restauració dutes a terme entre 1939 i 1957. Protegit com a bé d'interès cultural, el conjunt convida a recórrer-lo com un llibre obert en què cada època hi ha anat afegint el seu propi capítol.