Castell d'Arteaga

Enmig d'un prat arbrat de l'estuari d'Urdaibai, a poca distància de Gernika, s'alça una silueta que sembla trasplantada de la vall del Loira. El castell d'Arteaga no corona cap turó ni vigila cap pas: com les residències reials franceses a l'estil de Fontainebleau, s'assenta en terreny pla, envoltat de vegetació, i la seva raó de ser no va ser la defensa sinó el prestigi d'una emperadriu.

La història comença amb una antiga torre del llinatge d'Arteaga, documentada a mitjan segle XV i reduïda al XIX a una simple casa de pagès. Aquest llinatge estava emparentat amb els Montijo, i així va ser com Eugènia de Montijo, esposa de Napoleó III, en va impulsar la transformació després que les Juntes de Biscaia distingissin el seu fill com a «biscaí originari». Els emperadors van enviar els seus propis arquitectes, que van aixecar el nou edifici sobre els fonaments de la torre medieval. La paradoxa és que la família imperial mai no hi va viure; quan Eugènia, ja destronada, va voler instal·lar-se a Espanya, la van acollir els Alba a Madrid i Sevilla, segurament perquè Arteaga quedava lluny de tot i no reunia les comoditats necessàries.

El resultat és un torricó neogòtic, fill del gust romàntic, que recupera tot el repertori dels castells medievals: merlets, matacans, gàrgoles amb figures d'animals i arcs ogivals. La torre principal, de planta rectangular i revestida de carreus de marbre gris i vermell abuixardat, llueix a cada façana dos altíssims arcs apuntats que emmarquen les finestres, un gran escut a la façana principal i un coronament emmerletat volat amb petites torretes. En una cantonada s'hi adossa una torre octogonal que acull l'escala el·líptica que recorre tots els pisos.

Per dins, una escalinata de marbre condueix a un vestíbul de rica decoració i a dos salons presidits per monumentals xemeneies gòtiques de marbre i roure. El segon pis, reservat als emperadors, conserva un petit oratori amb vitralls de colors. Tot el conjunt queda tancat per un recinte emmurallat amb quatre torres cilíndriques i una única porta gòtica. Avui la propietat ha recuperat la vida com a establiment hoteler.