Alcassaba i Muralles del Turó de Sant Cristòfol

Poques fortaleses permeten llegir tan bé la història d'una ciutat com l'Alcassaba d'Almeria. Enfilada dalt d'un turó aïllat, amb la ciutat als seus peus pel sud i el Turó de Sant Cristòfol tancant l'horitzó pel nord, és la segona alcassaba àrab més extensa de la península Ibèrica pel que fa al recinte d'època musulmana, i una de les ciutadelles que millor han arribat fins avui.

El seu interès no rau només en la mida. Aixecat en diverses fases al llarg de gairebé mil anys, el conjunt funciona com un llibre obert sobre l'evolució de l'arquitectura civil i militar a l'Àndalus, al qual es van afegir després el castell i les torres d'època baixmedieval cristiana, dels segles XV i XVI. Recórrer-la és, en bona mesura, seguir l'origen i el creixement de la mateixa Almeria.

La sensació de solidesa hi és present en tot moment: les seves muralles superen els tres metres d'amplada i arriben als cinc d'alçada, i formen un recinte tancat sobre si mateix. Tanmateix, l'Alcassaba mai no va estar aïllada. Els seus llenços s'allarguen i enllacen amb la resta de la fortificació urbana, de manera que el barranc de la Hoya i el Turó de Sant Cristòfol hi mantenen una relació directa, física i visual. En total, comptant el castell baixmedieval, l'alcassaba i les muralles exteriors, el perímetre fortificat voreja els 1.430 metres.

Aquesta unitat entre fortalesa, muralla i paisatge és el que converteix la visita en alguna cosa més que un passeig entre pedres antigues: s'entén d'un cop d'ull com es defensava i s'organitzava la ciutat. El seu valor simbòlic per a Almeria és tan gran que el 2010 la Reial Casa de la Moneda en va triar la imatge per a la moneda de 5 euros dedicada a la ciutat dins del programa de capitals de província.