Ciutadella de Roses

El primer que troba qui s'acosta a la Ciutadella de Roses és un imponent perímetre emmurallat, el mateix que durant segles va protegir la ciutat a l'extrem nord-oriental de la costa espanyola, abocada al golf que porta el seu nom. El que avui es contempla des de fora és fruit de la reforma que va ordenar Carles I el 1543, després de visitar personalment la població, amb un propòsit molt concret: defensar-la dels atacs pirates i de les amenaces franceses.

Però la història del lloc és molt més antiga que aquests murs. Aquí s'hi va establir Rhode, una colònia grega l'origen de la qual continua envoltat d'interrogants. Les fonts literàries situen la seva fundació al segle VIII aC, mentre que l'arqueologia la relaciona amb la veïna Emporion, l'actual Empúries, i no la situa abans del segle V aC. Totes dues colònies compartien, a més, el culte a Àrtemis, un vincle que reforça aquesta proximitat.

El nom convida a pensar en l'illa de Rodes, i no és casual que molts ho hagin fet, tot i que aquesta relació no s'ha arribat a demostrar mai, com tampoc que els seus fundadors fossin rodis. Hi ha, això sí, una pista suggeridora: les dracmes encunyades a Rhode cap a l'any 400 aC, amb la inscripció ΡΟΔΗΤΩΝ, no s'assemblen a les d'Emporion ni a les de Massalia, l'antiga Marsella, sinó que segueixen la tipologia de les monedes de Rodes.

Recórrer la Ciutadella és, per tant, una manera de llegir dues capes del passat alhora: la de la fortificació renaixentista al servei de la Corona i la d'aquell enclavament grec que va obrir aquesta costa a la Mediterrània. Declarada bé d'interès cultural el 1961, mereix una visita reposada per a qui vulgui entendre com va néixer i com es va defensar Roses.