Castell de Mombeltrán

Abocat a l'últim graó de la serra, el castell de Mombeltrán vigila tot el barranc des d'una posició que no deixa cap dubte sobre el seu origen militar. El va fer aixecar Beltrán de la Cueva, primer duc d'Alburquerque, i per això també se'l coneix com a castell dels ducs d'Alburquerque. A partir dels escuts que llueix, l'historiador Cooper situa les obres entre 1462 i 1474 i les atribueix a Juan Guas, per la semblança amb els castells de Belmonte i Manzanares el Real.

El primer que s'aprecia en acostar-s'hi és la barbacana, un mur baix amb un talús pronunciat que envolta el cos principal, de planta rectangular i reforçat amb torres als angles. Tot el conjunt es corona amb merlets quadrats; al nucli central reposen sobre filades d'arquets que semblen mènsules defensives, tot i que en realitat són pur ornament, una picada d'ullet a l'arquitectura nobiliària de l'època.

El castell va canviar de caràcter al segle XVI, quan Francisco Fernández de la Cueva, segon duc, el va reformar per convertir-lo en residència. És probable que aleshores s'omplís el fossat original i desaparegués el pont llevadís, substituït per la portada renaixentista que encara avui fa d'entrada. Davant del pontet s'alça, a més, una altra portada, del segle XVIII, flanquejada per les seves garites.

Per dins, l'edifici està molt deteriorat, però encara se'n llegeix l'organització: un pati central amb columnes al voltant del qual es repartien les estances dels senyors, la capella i les dependències del servei. Les torres conserven sostres de volta, i la de l'homenatge guarda un enginyós recurs defensiu: els seus pisos de fusta desmuntables impedien que els assaltants pugessin per l'interior.

Al llarg dels segles la fortalesa ha continuat vinculada a la Casa d'Alburquerque, els titulars de la qual l'han habitada de manera ocasional. Està protegida com a bé d'interès cultural des de 1949.