Molins de vent d'Alcázar de San Juan

Qui puja a veure els molins d'Alcázar de San Juan troba als seus peus una ciutat amb molta més història de la que fa pensar la seva plana. El seu nom prové de l'àrab Al-kasar, «palau fortificat», l'entramat defensiu aixecat quan la Manxa era terra de ningú després del 711. Abans ja hi havien passat els romans, al costat de la calçada que unia Mèrida amb Saragossa per Toledo, i hi van deixar mosaics trobats el 1953 que avui s'exposen al museu municipal.

El gran protagonista medieval va ser l'orde dels Hospitalers de Sant Joan, que al segle XIII va aixecar l'edifici més emblemàtic de la vila: el Torrassa del Gran Prior, també anomenat de Don Joan d'Àustria. El sobrenom té la seva raó de ser, ja que entre el 1665 i el 1670 el príncep Joan Josep d'Àustria, fill bastard de Felip IV i de «La Calderona», va viure desterrat al palau de l'orde.

El segle XVI va ser l'edat daurada d'Alcázar. El 1532 es va beneir el convent de Sant Francesc, de gòtic de transició, on va funcionar una universitat franciscana; la parròquia de Santa Maria la Major, amb elements visigots, es va convertir en col·legiata, i el 1742 s'hi va afegir un cambril barroc amb sòcol i paviment de ceràmica de Talavera. També mereixen una visita l'església herreriana de Santa Quitèria, traçada segons plànols de Juan de Herrera, i el convent barroc de la Santíssima Trinitat. A les clarisses de Santa Clara s'atribueix la recepta de les cèlebres tortas d'Alcázar.

Per completar el passeig, als afores us espera el complex de llacunes de La Veguilla, el Camino de Villafranca i Las Yeguas, reserva de la biosfera de la Manxa Humida on flamencs i agrons es deixen veure durant tot l'any.