
Convent de Santa Isabel de los Reyes
Descripció
Entre els carrers de Toledo, una ciutat on gairebé cada cantonada amaga una església, un palau o un convent, hi ha el convent de Santa Isabel de los Reyes. És un d'aquells edificis que formen part del teixit religiós de la capital castellanomanxega. Per a qui recorre la ciutat sense pressa, buscar-lo és una bona excusa per sortir dels itineraris més transitats.
El seu mateix nom, que uneix Santa Isabel amb els Reis, desperta la curiositat del visitant. Convé acostar-s'hi amb la mirada atenta que demana qualsevol racó toledà i deixar que el lloc parli per si mateix.
Abans d'anar-hi, és recomanable consultar si el convent admet visites i en quin horari, ja que molts edificis conventuals mantenen vida religiosa i no sempre són oberts al públic. Tot i així, incloure'l en un passeig per Toledo permet completar la visió d'una ciutat la riquesa patrimonial de la qual va molt més enllà dels seus monuments més cèlebres.
Rutes que inclouen aquest monument
Fotos de la comunitat
Inicia la sessió per pujar les teves fotos d'aquest monument.
Millor època per visitar-lo
Primavera i tardor (abril-juny i setembre-octubre), amb estius molt calorosos i hiverns freds.
Ubicació
Monuments similars
MonestirMonestir de l'Escorial
Palau, basílica, panteó reial, biblioteca i monestir alhora: el gran somni renaixentista de Felip II, conegut com la Vuitena Meravella del Món, en plena serra de Guadarrama.
MonestirConvent de Santa Clara
A Villacastín, el Convent de Santa Clara guarda gairebé quatre segles de vida clarissa entre murs aixecats al segle XVII per iniciativa dels comtes de Molina de Herrera.
MonestirConvent de l'Assumpció de Calatrava
Convent d'Almagro, a la província de Ciudad Real, el nom del qual uneix l'advocació de l'Assumpció amb el de Calatrava. Una parada per a qui recorre la localitat amb calma.
MonestirReial Monestir de Santa Maria de Guadalupe
Santuari de la Mare de Déu de Guadalupe, patrona d'Extremadura, aquest monestir Patrimoni de la Humanitat aplega sis segles d'història i art, del gòtic al neoclàssic.

