Basílica del Salvador

En plena plaça de l'Església de Borriana s'alça la basílica del Salvador, un temple que va néixer amb una intenció molt clara: deixar constància en pedra de la primera gran victòria militar de Jaume I en la conquesta del regne musulmà de Balansiya. Les obres van començar a finals del segle XIII, i convé mirar-la sabent que és alhora un monument commemoratiu i una declaració de poder.

Aquest caràcter propagandístic s'entén quan s'imagina el paisatge de l'època. Davant les modestes mesquites de les medines rurals de la Plana, aquella església aixecada completament en pedra degué impressionar els veïns musulmans de les viles properes. La seva monumentalitat no era casual: parlava del nou ordre que arribava amb els conqueridors.

Com en tantes fundacions de les ciutats conquerides, el temple es va dedicar primer a la Mare de Déu Santa Maria. No va ser fins a mitjan segle XIV que va passar a estar sota l'advocació de Jesucrist Salvador, el nom amb què avui se la coneix.

L'edifici que veiem és fruit de diversos segles de canvis. Al XVII una reforma barroca en va transformar la imatge; al XVIII s'hi va afegir la capella de la Comunió, i al XIX la nau va créixer amb dos trams més. Ja al segle XX, després de la Guerra Civil, es va decidir recuperar l'aspecte gòtic original de la capçalera, que avui és un dels seus atractius més grans per a qui apreciï el gòtic valencià.

La seva història més recent va sumar un reconeixement important: el 16 de juny de 2013 el papa Francesc la va elevar al rang de basílica menor, un títol que subratlla el pes que aquest temple continua tenint en la vida i la memòria de Borriana.