Basílica de Santa Maria del Coro

Al final del carrer Major, en plena Part Vella de Donostia, la basílica de Santa Maria del Coro sorprèn el passejant amb la seva façana encaixada entre les cases, just a la cruïlla amb el carrer 31 d'Agost. El primer que atrapa la mirada és la portada principal, concebuda a manera de retaule entre dues torres, com si l'interior de l'església s'hagués desplegat cap al carrer.

Val la pena aturar-se a llegir aquesta portada amb calma. S'hi veu la figura martiritzada de sant Sebastià, el patró que dona nom a la ciutat; més amunt es distingeixen els símbols papals que acrediten el seu rang de basílica menor, i a dalt de tot, coronant el conjunt, l'escut de la ciutat. És un pòrtic barroc amb tocs rococó, dels més bells del seu gènere a la ciutat.

L'edifici es va acabar el 1774 i, tot i que el seu llenguatge dominant és el barroc, hi conviuen elements gòtics, xurriguerescos i neoclàssics, un mostrari d'estils que revela la riquesa de la seva història constructiva. L'església està dedicada a la Mare de Déu del Coro, advocació molt estimada pels donostiarres, i va ser elevada a basílica menor el 12 de febrer de 1973.

Hi ha un detall urbà que pocs visitants adverteixen: si us col·loqueu d'esquena a l'entrada i mireu al davant, descobrireu que la façana està perfectament alineada amb la catedral del Bon Pastor. Entre tots dos temples es traça un eix que segueix el carrer Major, continua després del Boulevard pel carrer Hernani i arriba fins al carrer Loiola. Val la pena recórrer-lo a peu per unir el cor antic de la ciutat amb el seu eixample.